La primera caixa d’estalvis catalana es va fundar el 1844. Les caixes partien de la idea d’inspiració socialcristiana que els treballadors havien d’estalviar i destinar els excedents a obres benèfiques, culturals o socials. Eren entitats de dret privat sense un propietari formal i en els seus òrgans directius hi hagué, en els darrers anys,

representants dels treballadors, dels impositors, dels ajuntaments i de les comunitats autònomes. Les més antigues van sobreviure a la guerra civil i a tots els daltabaixos econòmics i polítics del segle XX, però a partir del darrer govern socialista, l'existència d'entitats sense ànim de lucre en l'àmbit financer va començar a resultar molesta  per al sistema. Les dificultats relacionades amb  l’esclat de la bombolla  i la crisi subsegüent, i la complicitat dels directius d’algunes entitats i dels representants dels partits polítics en els seus òrgans de govern, que les van saquejar i desmantellar impunement, van fer desaparèixer entitats viables i territorialment arrelades. Tothom sap, per exemple, que allò que va ensorrar definitivament Caja Madrid va ser la guerra oberta entre diverses faccions del PP.

Antics treballadors del sector ja havien detectat, cap a finals dels 80, l’arribada de les les grans consultores americanes a les entitats bancàries i un canvi incipient en les essències de les caixes d’estalvis de tota la vida. Des de l’anomenada Transició, els successius governs han treballat per afeblir una societat civil autònoma que havia estat molt activa, en els darrers anys del franquisme, fins a fer-li perdre va perdre la capacitat d’exercir com a contrapès. A l’hora de la veritat, no hi va haver ningú amb força suficient per oposar-se  a la implantació d’una manera de fer sustentada en el creixement, el negoci i el benefici màxim, com a lleis essencials d’un temps caòtic i dominat per l’ambició desmesurada i la corrupció endèmica. Hem de perdre tota esperança? Jo crec que el nostre caràcter encara pot interactuar amb el destí. Dic, amb Tony Judt, que la socialdemocràcia no és el futur ideal, però que renunciar als seus beneficis seria una traïció.

Publicat a SEGRE el 10 d'abril de 2014

Share Button