Thoreau va elaborar el concepte de "desobediència civil" com a resposta pacífica davant de dos fets polítics que li provocaven repugnància: l'esclavitud dels afroamericans i la guerra contra Mèxic. Desobeir significava per a ell, d'una banda, negar-se a pagar impostos per no col·laborar amb el que considerava una injustícia i, de l'altra, reivindicar un "govern mínim", és a dir, que interferís tan poc com fos possible en la vida de la gent i que, per descomptat, no tingués poder per enviar-los a una guerra assassina.

En el seu Diari (16 de febrer de 1851), Thoreau es preguntava: "Què vol dir ser lliures del rei Jordi IV i seguir sent esclaus del prejudici? Què significa néixer lliures i iguals i no viure-hi? De què serveix la voluntat política si no és com a mitjà per assolir la llibertat moral? Allò que ens fa sentir orgullosos és la llibertat de ser esclaus o la voluntat de ser lliures?" Resistir el poder també és, i per a Thoureau especialment, resistir als prejudicis que el respecte desaforat pel poder ens inculca (fins i tot de manera inconscient). “Vaig venir a aquest món no principalment per fer que aquest sigui un bon lloc per viure, sinó per viure-hi, sigui bo o dolent. Un home no ho ha de fer  tot, però sí alguna cosa; i pel fet que no pugui fer-ho tot no és necessari que faci alguna cosa malament.”

 

 

Share Button