D'un article que el 18 de desembre de 2014 va publicar Manuel Cuyàs a El Punt Avui. Em sonava l'anècdota però no en trobava la font i ha estat una mica a l'atzar que he trobat aquesta referència en l'article publicat per l'escriptor i periodista català.

 

La missa s'oïa. Oir missa. Del verb oir o oure, tan català com patir o ploure però que no fèiem servir mai per res més i que segons l'Alcover-Moll només és viu en algun sector de València. Xavier Viura era un poeta de Jocs Florals que un dia va escriure una obra de teatre. Es titulava Les flames del goig i la va estrenar al Romea. S'aixecava el teló i apareixien dos soldats romans, amb la llança i les faldilletes. Al cap d'una estona se sentia una fanfàrria. Un soldat deia a l'altre:

–“Ous?”

Es va sentir una primera rialla entre el públic. Se n'hi va afegir una altra, i quan la manifestació va ser general el teló va ser abaixat i aquí es va acabar la funció i la temporada sencera de Les flames del goig. Ho he tret d'una rememoració de Sebastià Gasch.

 

Share Button