He llegit, he estudiat en tants llocs diferents, amb els anys. M’ha vingut  avui al cap la taula plegable que mon pare va col.locar en el rebost (un rebost ínfim, per on passaven les canonades de la casa) perquè pugués estudiar. La combinació era d’una sobrietat extrema. Només tenia un llumet de taula de color groc, estava assegut d’esquena a la porta, que comunicava amb la cuina i davant de la vista, molt a prop, tenia una paret llisa i blanca. I, tanmateix, el recordo com un espai de gran concentració, on de nit llegia les lectures obligatòries de literatura espanyola i en prenia notes.

És el primer record que tinc de mi mateix prenent notes d’una lectura, en una llibreta d’espiral. Si no calculo malament, feia cinquè de batxillerat, tenia entre 14 i 15 anys i devia ser entre el 1971 i el 1972. De tota manera, la primera llibreta de lectures que conservo és de 1974  i comença amb el Diari d’un seductor, de Soren Kieerkegard. Arran d’un empast no gaire ben fet, vaig tenir durant anys una de les dents del davant de color fosc, i una de les notes que vaig prendre del llibre de Kieerkegard diu precisament:

“Dolorosament em vaig adonar que estic a punt de tenir aquella marca que Horaci desitjava a totes les joves infidels, és a dir una dent negra. I la meua és justament una de les de davant.”

S.Kieerkegard

Share Button