Malgrat l’origen cristià, amb la missa del gall com a element central, la tradició de Nadal s’ha escampat pel món. A l'hemisferi nord, coincideix amb el solstici d’hivern i s’ha transformat en una festa associada al consum. A pesar dels abusos de la comercialització i dels desenganys que el temps ens infligeix, reconec la meua flaca per les narracions (ingènues?) que pretenen recordar-nos allò que hi havia, de més bell, en l’esperit nadalenc. Qui no coneix l’argument d’Un conte de Nadal, de Dickens? La història de l’avar Scrooge, que la nit de Nadal rep la visita de tres fantasmes: el del passat, el del present, i el del futur, que li fa comprendre que si no canvia d’actitud, morirà sol com un gos.

 

El record més bonic que conservo de la Missa del Gall no és de la infantesa, sinó de la celebració de la cerimònia a l’església de Santa Maria de Vallbona, el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya, on viu una comunitat de monges que des de fa més de vuit segles serva l’emprenta dels sants Benet i Bernat, i on es troba la tomba de la reina d’orígen hongarès Violant Árpád, esposa de Jaume I.

El meu conte preferit, en canvi, és poc conegut i és obra de l’escriptor occità Max Roqueta. Es titula La nit del pit-roig (La nit del papachrós, en occità) i explica que cada cent anys, Jesús torna al món per assistir a la missa del Gall, en alguna petita esglesiola anònima. En una d’aquestes ocasions, pel camí, se li afegeixen el pit-roig –l’ocell més estimat de Déu, que li va atorgar dos glops de sang, a la gorja i a les venes–, la guineu, la llebre, la fura, l’esparver, la merla i altres salvatgines. Enganxades als talons de Jesús, les salvatgines arriben a l’església i s’afegeixen, sense ser vistes més que per un infant de deu anys, al cor dels homes i dones que canten, i tots plegats troben pau i escalfor. L’endemà, el noiet d’ulls somiadors descobreix adormit, a la vora de l’altar, un pit-roig, el recull i l’allibera a la llinda de l’església. I diuen que d’ençà de llavors, cada Nadal, sempre hi ha algú, entre els homes, que voldria saber si va viure de veres o només va somniar aquell Nadal de les salvatgines.

Share Button