Miquel Pueyo i París

Comunicador, escriptor, polític i pare

La boira a la plana

Segur que molts dels que em llegiu heu  tingut ocasió de caminar per la banqueta del canal de Pinyana. Dins el terme de Lleida, la banqueta ha desaparegut en alguns trams, s’ha desplaçat o ha quedat escanyada per un entorn sòrdid, però encara roman intacta en molts zones, que sovint travessen l’horta lleidatana a una certa altura.

 

Si trieu un dia de boira per anar a fer un tomb per aquests trams, aleshores la vostra experiència visual, però també la sonora i l’olfactiva, rodones, sobretot si ho féu en un d’aquests matins en què la boira tot just amaga la claror del sol, que comença a deixondir-se  al seu darrere.

La boira densa a la nit són figues d’un altre paner. Pot fer fins i tot por a qui no la conegui des de petit, quan els carrers tenien un enllumenat precari i a cada cantonada començava una dimensió desconeguda i amenaçadora. Per a mi, és al contrari. Tinc la sensació que aquesta boira nocturna m’embolcalla, m’amaga sense encobrir ningú que em pugui fer mal… Podria continuar caminant de nit, a través de la boira, i experimentar la sensació d’estar fent un viatge a través de la memòria i del temps, però no  un de melancòlic, sinó més aviat una odissea casolana per una dimensió en què els vius, els morts, els veïns i els absents, els amics i els enemics conviuen i es creuen en harmonia, sense espantar-se mútuament.

Són quarts d’una d’una nit sense lluna del mes de novembre i ja he dit que l’escassa visibilitat de la boira em resulta comfortable i em proporciona una sensació d’invisibilitat. En una nit així, qualsevol so, fins i tot el terrabastall del camió de les escombraries, arriba difuminat, a través d’aquest coixí humit i dens que es deu haver escampat ja per tota la plana del Segre en la seua maduresa.

Publicat  SEGR el 23 de novembre de 2014

Share Button
« »

© 2018 Miquel Pueyo i París. Theme by Anders Norén.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: