Jo també vaig confiar, durant uns anys, en el poder emancipador d’internet, en l’emergència d’un paradís d’empoderament i cooperació, i en un programari i un maquinari que semblaven capaços d’obrir-nos les portes d’un món millor. En l’actualitat, sense arribar a l’escepticisme tecnològic, m’he tornat  molt més prudent i crític, en relació a l’anomenada intel.ligència col.lectiva d’internet. Sobretot pel que fa a les xarxes socials, em fa l’efecte  que estem regalant un excés d’informació personal –a canvi d’una mica de companyia i de reconeixement—, i això no només facilita la vigilància del que fem i opinem, sinó que proporciona moltes dades sobre el nostre potencial com a consumidors.

No sé si estareu o no d’acord amb mi, però crec que la més exposada de les aplicacions “intel.ligents” amb què ens hem dotat és el WhatsApp, o serveis similars. Tenen una certa utilitat però també són amplificadors sorollosos i incessants –recordeu la famosa tarda de l’apunyalador de Lleida i els rumors estúpids que es van divulgar?–  i en una font d’estrés i conflictes, per a algunes relacions: discussions interminables, interpretacions conflictives dels silencis i del temps de resposta…

Tinc la impressió que no estem dissenyant tecnologies o gadgets per fer alguna cosa, sinó que comencem a fer determinades coses per la senzilla raó que tenim els recursos per fer-les. Hi ha alguna altra explicació per a conductes com la de les persones que van fotografiar (i difondre a través de Whatsapp) el cos d’una menor d’edat, morta en un accident de trànsit, a les Valls de Valira? En aquest cas, sembla que la policia ha pogut actuar amb diligència i eficàcia, però l’arrel d’aquesta mena d’abusos que poden arribar a constituir un delicte greu es troba –si més no, en part—en la convicció que és gratis i immediat, que tothom ho fa i que, al capdavall, tot el que pot ésser fet amb la tecnologia de què disposem ha de ser fet, sense cap mena de restricció moral o ètica.

Publicat a SEGRE el 28 de febrer de 2016

Share Button