En aquesta campanya, hem escoltat més opinions i amenaces que fets. Si alguna vegada els fets van ser sagrats, fa tant de temps que gairebé ni ens en recordem, i ara no em referiré precisament als mitjans de comunicació, sinó al sector eocòmic i al sistema financer. Els patrons d’algunes empreses (Freixenet, Pronovias, Almirall) han jugat a teledirigir el vot dels seus treballadors; les declaracions del president de la Comissió Europea han estat voluntàriament mal traduïdes; el president del Banc d’Espanya –teòric garant de l’ortodòxia econòmica i de la neutralitat política— ha anunciat la imminència d’un “corralito” i  dues  patronals bancàries (CECA i AEB) han amenaçat d’abandonar Catalunya, en el cas que s’esdevingui la independència. No és menys cert que una d’elles, el BBVA, es va fer ràpidament enrere, un cop el Col.legi de Metges de Barcelona li va recordar subtilment que gestionava més de 12.000 comptes bancaris de metges catalans.

És sorprenent que el sector bancari espanyol, que arrossega un greu problema d’imatge i de prestigi (preferents, blanqueig de capitals, falsificació de llibres, sous estratosfèrics i corrupció en la crosta directiva) encara tingui humor per posar-se a fer de bruixot electoral. Realment algú es pot imaginar que si Catalunya s’independitzés, els integrants d’aquestes patronals tancarien les seues oficines i renunciarien als dipòsits dels milions de clients catalans que tenen? La meua impressió és que les cúpules d’aquests entitats subestimen de manera crònica el criteri del seus clients i els continuen tractant com a estúpids mereixedors d’ésser enganyats, enlloc d’afrontar el dèficit de credibilitat que continuen acumulant i que algun dia els pot acabar passant factura.

En tots aquest casos, el rumor com a eina instrumental tradicional en el debat polític ha estat desplaçat per la mentida o l’amenaça. Ara bé, així com el rumor és anònim, la mentida i l’amenaça exposen la identitat col.lectiva o personal dels seus perpetradors i, al capdavall, poden propiciar una reacció en sentit contrari que aquests no havien previst ni sospesat suficientment.

Publicat a SEGRE el 27 de setembre de 2015

Share Button