Acolliment, adopció, infants ferits però lluminosos. Una gran història.

Comparteixo amb vosaltres un vídeo que m'ha agradat, m'ha impressionat i m'ha fet una mica de mal. D'aquella mena de mal que és inseparable de l'experiència de viure de debò, sense pedaços. Compte, us pot emocionar una mica massa…

Creat originalment per al 168 Film Festival, ReMoved segueix la història emocional a través dels ulls d’una nena retirada d'una família disfuncional i que passa a viure en el règim de família d’acollida.

Segons Afabar (Associació de famílies acollidores de Barcelona), "Seria impossible comprendre plenament la vida i les emocions d’un nen que entra en el sistema de protecció de les famílies acollidores, però aquest curt retrata aquesta experiència des d’una llum poètica, amb els matisos de la por, la ira , la tristesa , i una mica d’esperança.” 

Si el primer video us deixa el cor encongit (el treball de la jove actriu Abby White és corprenedor), vegeu la continuació. Algunes coses prenen un caire una mica diferent.

Share Button

Matar dones

La coincidència en el temps dels darrers assassinats ha fet créixer momentàniament la indignació ciutadana, però en realitat no constitueix cap fatalitat inevitable. Les dones (i, en ocasions, els seus fills) continuen regularment essent cremades vives, tirotejades, llançades al buit, ofegades i esquarterades. Una de les darreres innovacions en el modus operandi dels agressors  l’ha constituït la incorporació d’una eina tan popular com la desbarbadora…

violencia_de_genero2

 

Continua llegint «Matar dones»

Share Button

Depredadors sexuals

La violació i els abusos sexuals han estat sempre una arma de guerra i de dominació exercida sobre les dones i els infants. A Occident, han fet falta segles perquè els governs proporcionessin a les dones i als infants un nivell de protecció raonable. De tota manera, són relativament freqüents els episodis de violència i sobretot aquells altres que en què l’engany, l’amenaça o la necessitat converteixen dones i infants en esclaus sexuals de personatges poderosos o influents, i que es mantenen amagats per una conspiració de silenci.

En els darrers mesos, s’han destapat dos casos molt greus d’abusos perllongats. D’una banda, el de Dominique Strauss-Khan, que s’enfronta a un procés per proxenetisme que el pot dur a passar 7 anys a la presó, i el de Jimmy Saville, presentador estrella de la BBC, armat cavaller per la reina Isabel II i personatge molt popular entre els infants del Regne Unit, al qual la policia considerat reponsable (de moment) d’abusar, fins a la seua mort l’any 2011, de 214 persones de 8 a 47 anys, en llocs tan diversos com estudis de televisió, hospitals públics i institucions per a infants i joves.

El més greu és que tant la conducta de Saville com la d’Strauss-Khan, en el seu vessant delictiu, era un secret ben conegut en l’entorn professional, polític i periodístic dels  dos depredadors. Contra Saville ja es va presentar una denúncia l’any 1955,  i tant el Partit Socialista Francès com el Fons Monetari Internacional i la premsa francesa coneixien perfectament l’estil de vida d’Strauss-Kahn, que incloïa agressions i intimidacions sexuals a les seues col.laboradores i a periodistes, i la seua activa dedicació, com a proxeneta de luxe,  a organitzar bacanals en diverses ciutats del món, per a d’altres personatges influents.

No anem bé si quan es tracta de personatges influents i poderosos (siguin bisbes, polítics, famosos o magnats), els abusos sexuals, quan són fruit de la intimidació o del xantatge, són acceptats per aquells que els podrien denunciar, com una peculiaritat del personatge en qüestió, que fins i tot genera una certa enveja. Se sap, però només es comenta en veu baixa. Se sap, però tothom qui podria denunciar-ho prefereix no complicar-se la vida enfrontant-se al mascle alfa. Només quan el mascle alfa hagi estat destronat o hagi mort, aleshores sí que els que n’estaven al corrent es donaran pressa a dir, sense cap mena de vergonya,  allò  de “tothom ho sabia.”

Publicat a SEGRE el 13 de gener de 2012

Share Button

Beslan, NewTown. Els infants, víctimes de les armes.

Nens de BeslanAvui, el fotògraf Emili Morreres inaugura a Lleida una exposició en memòria dels nens assassinats l’any 2004 a l’escola de Beslan, precisament quan fa pocs dies de la tragèdia de NewTown. Que no oblidem, que no ens insensibilitzem, és l’objectiu del treball realitzat per Emili Morreres.

Share Button