Mort infantil, xarxa i fotografia

Contar-ho a la xarxa és un dels camins que permeten donar veu, enraonar i viure una mica millor el dol de les dones (i dels homes) que no han trobat cap ritual ni cap oportunitat d’expressar el seu dolor i acomiadar-se de l’infant que no va arribar a néixer o va morir massa aviat, elaborar-ne un record consolador i integrar l’experiència en una vida que continua.

Gràcies a Mariona Visa, de la Universitat de Lleida, autora del blog http://criatures.ara.cat/aprenentasermare/   i a Cira Crespo, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que m’han permès consultar un anticip de la investigació que desenvolupen sobre la història de la visibilitat social de les pèrdues gestacionals i perinatals, he pogut conèixer dues noves experiències molt interessants, nascudes de la interacció entre la fotografia i la mort.

La primera és la d’una entitat sense ànim de lucre (www.nowilaymedowntosleep.org), que ofereix serveis fotogràfics a perelles que han perdut un fill, en els dies propers al part. Els fotògrafs que hi participen recuperen l’antiga tradició de la fotografia de difunts, gairebé tan antiga com la mateixa tècnica, que consistia a vestir un cadàver amb la roba habitual i  incorporar-lo a un retrat de grup o fotografiar-lo en solitari.  Angelets era la denominació que rebien en el segle XIX les fotografies infantils post-mortem, que eren considerades un mètode natural per conservar el record de la criatura difunta. Les fotografies actuals solen presentar els nens morts en braços dels pares, mai sols, i generalment en blanc i negre.

La segona experiència és el projecte  Stillbirth, de la fotógrafa Norma Grau (http://normagrau.wix.com/normagrau) en el qual  retrata d’una manera molt especial, bella i ritualizada la circumstància de la família que ha viscut el drama d’una mort fetal.

9stillbirth8.-nowilaymedowntosleep

 

Share Button

“Mort certa, hora incerta…” Presentació a Barcelona

Ernest Benach i Miquel Pueyo presentaran el dimarts 2 d’abril a Òmnium Cultural el llibre Mort certa, hora incerta a través del qual fan una proposta sobre com hauríem de gestionar la mort, la memòria i l’oblit digitals en una societat immersa a la xarxa on milions de persones s’han dotat d’una identitat digital tan potent com la real. L’acte, que començarà a les 19h, comptarà amb les intervencions dels dos autors així com del professor de sociologia de la UAB, Salvador Cardús, i de Lluís Pagès Marigot, director de Pagès editors i Lluïsa Julià,membre de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural.

Share Button

Entrevista a Lleida TV amb els autors de “Mort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digital”.

Entrevista a Lleida TV amb els autors de “Mort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digital”. Ernest Benach i Miquel Pueyo.

Share Button

Morir 2.0

Morir 2.0

José Antonio Donaire comenta “Mort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digital”.

Arribats a aquest punt, deixeu-me que us recomani el llibre de l’Ernest Benach i en Miquel Pueyo Mort certa, hora incerta, un assaig sobre la mort i la vida, la identitat i les relacions, la xarxa i els vincles, i en definitiva aquelles preguntes que transiten de forma recurrent (qui som, què som) en les nits d’insomni. És també un assaig deliciós sobre les xarxes socials, que demostra el talent d’un President 2.0, que un dia ens va proposar una política alternativa, quan encara era possible una política alternativa.

Share Button

“Mort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digital” Diàleg en xarxa

https://www.facebook.com/mortcertahoraincerta

@mortcertahorain

A Facebook, Pagès Editors ha obert una pàgina per a “Mort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digital”. També som a Twitter, compartint idees, novetats i informacions sobre aquesta aproximació a la història de la cultura de la mort i una meditació sobre la vida, el temps, la memòria, l’amor i la identitat. les societats occidentals han convertit la mort en un tabú, l’han amagat, però això no elimina l’angoixa de saber que la mort no farà una excepció amb cap de nosaltres i fa més difícil que l’afrontem amb serenitat.

Un llibre (encara) no digital també pot interactuar amb els seus lectors i lectores, en l’àmbit 2.0. Compartirem l’experiència durant les properes setmanes.

Share Button