Douce France

“Douce France/Cher pays de mon enfance/Bercée de tendre insouciance/Je t’ai gardée dans mon coeur!”. Amb la música de Douce France, una cançó de Charles Trenet escrita l’any 1944 durant l’ocupació alemanya, i que agradava especialment a Raymonde Sallé, la vídua de Víctor Torres…

Share Button

Víctimes oblidades

Sense pena ni glòria, un any més ha passat a Lleida el 27 de gener, Dia en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Cap administració no ha considerat necessari afegir-se a la commemoració internacional, instituïda per les NNUU, ni fer memòria de víctimes tan properes com el sabater de Lleida Josep Rodés, que va sobreviure a Dachau; el combatent de la resistència francesa Benito Morelló, mort a Mauthausen, o la mestra Coloma Seròs, supervivent de Ravensbrück i Bergen-Belsen.

Continua llegint «Víctimes oblidades»

Share Button

Memòria de la política

Felicitat és un concepte massa grandiloqüent. Prefereixo pensar que la felicitat és aixecar-te aviat en dissabte i aprofitar la treva de la calor  en aquestes hores, comprar el diari, fer un cafè en una terrassa –mentre una nena de no més de set anys, amb un nen petit als braços, que marraneja, posa pau en un grupet d’infants més petits, que discuteixen per unes llaminadures–, i comprar tres escamarlans, una sípia i algunes clasques per

Continua llegint «Memòria de la política»

Share Button

Elogi de la memòria

A la memòria dels morts als Alps, aquesta primavera.

Fa pocs dies que van morir als Alps. D’aquí a uns dies més, els plataners i els faigs fullaran, i no farà falta gaire més temps perquè els camps de cereals adquireixin aquella verdor intensa que, quan el vent els rebrega, els fa semblar un mar escampant-se més enllà de  l’horitzó.

zoom-en-memoria-companeros-muertos-accidente-avion-black-ribbon

 

Continua llegint «Elogi de la memòria»

Share Button

Víctor i Raymonde

Pagès editors acaba de publicar Dietaris de l’exili, obra pòstuma de Víctor Torres que aplega dos diaris escrits a mà i a màquina, respectivament, el primer dels quals aplega els darrers temps de la guerra i els primers de l’exili en el camp de concentració, i el segon, les vivències personals i polítiques, durant el temps que col.laborà amb els presidents Irla i Tarradellas, a París, com a secretari general de la Generalitat.

En els darrers mesos de vida, en Víctor va revisar els dietaris que inclou aquest llibre i que han estat  transcrits i editats per Montserrat Catalán, directora de l’arxiu Tarradellas. La decisió d’editar-los, seguint la seua voluntat, ha estat presa per la seua esposa, la Raymonde Sallé, aquesta dona forta en el sentit bíblic, i pels seus fills Manuel, Marc i Elena. Com Manuel Torres va dir, el 25 de novembre de 2011, en l’homenatge al seu pare, celebrat en el palau de la Generalitat: “à ses yeux famille et politique se partageaint la plus grande importance.”

L’aparició d’aquest llibre pot ser un bon moment per fer un reconeixement a la Raymonde Sallé, que continua profundament enamorada d’aquell Víctor amb qui valsejaven l’any 1941, a Montpeller. A aquesta Raymonde que gaudeix  d’una memòria impressionant i que tantes coses m’ha explicat (i ha explicat a d’altres persones, estudiosos i historiadors), no només sobre el Víctor i sobre la vida quotidiana amb ell i els seus fills, sinó també sobre la seua família paterna i materna, fidel a  l’Església reformada de França; sobre el seu pare Marcel Sallé, professor de literatura anglesa, traductor de Shakespeare i ex­combatant a la Gran Guerra; sobre la vida durant la II Guerra Mundial… i a qui tant em plau –avui i sempre– de manifestar la meua estima, respecte i agraïment.

Publicat a SEGRE el 22<de juny de 2014

Share Button