Vacances digitals

Els mòbils i els altres dispositius tecnològics que ens acompanyen dia rere dia durant l’any tenen efectes positius i efectes nocius. Alguns experts recomanen fer un descans del mòbil i de l'ordinador, tal i com es fa de la feina. L’anomenen “dieta digital” i es tracta d’aprofitar el mateix període de temps per descansar la ment per disminuir la nostra extrema connexió amb el món digital.

Enguany, he decidit fer vacances digitals (únicament penjaré alguna fotografia a Instagram i continuaré publicant l'article de diumenge a SEGRE) entre el 4 i el 21 de juliol. Si us he de ser francs, també faré vacances analògiques.

A tots i a totes us desitjo un feliç estiu, en tots els sentits. Ha estat –per a mi– un any molt intens –en l'àmbit professional, familiar…– i espero retrobar-vos en les millors condicions possibles.

Una forta abraçada, amb els meus millors desigs.

Share Button

Vacances d’estiu

 

 Diu un amic meu que si tinguéssim una mica més de personalitat, els mediterranis hauríem de fer vacances al maig o a l’octubre i dedicar el bo de l’estiu, aquesta  tremebunda etapa calor, incendis i molèsties,  a treballar tan a la fresca com fos possible i a quedar-nos a casa (Blaise Pascal deia que la dissort del gènere humà venia de la incapacitat de quedar-nos quiets en una habitació), enlloc de deixar-nos arrossegar pel costum escandinau (només justificable en pobles que no veuen mai el sol) de convertir l’agost i el juliol una orgia de molèsties, mam  i cremades solars.

          És clar que al món hi ha gustos per a tot, però resulta difícil de conciliar els interessos de les persones que treballen en localitats turístiques (a Barcelona, per exemple) o fins i tot del estiuejants amb neurosi d’apartament, que escriuen inútils cartes al director, queixant-se de l’imperi de carpes i after-hours, amb els gustos  d’aquests milers de turistes que encara es gasten alguna cosa i als quals s’ha venut la imatge d’un país on es pot fer literalment allò que es vulgui i on bars, restaurants i cerveseries funcionen les 24 hores del dia. 

          Si més no pel que fa a la costa, a mi em sembla que els ciutadans i els escrivents de cartes al director tenen mala peça al teler, donada la situació de crisi i el model d’urbanització i de turisme que s’ha imposat al país. Quant a l’interior i a la muntanya, ja veurem qui guanyarà. Tal vegada, una solució per garantir la tolerància i el benestar de tothom, seria que cada localitat decidís democràticament i anunciés sense ambigüitats quina és la mena d’oferta que promou, de cara als clients, exactament igual com ho fan els restaurants o les botigues de roba. D’aquesta manera, ningú no es trobaria amb una avorrida colònia de vegetarians nudistes, si el que anava a buscar era un brogit continu de nits interminables i salts des del balcó de l’hotel, i viceversa.

Un any més, a pesar d’alguns titulars alarmistes del tipus “Enguany no hi haurà estiu”, finalment han arribat la calor, el sol i la mosca negra, però tant si us agrada com si no, sempre hi haurà qui us recordi (per animar-vos o per descoratjar-vos) que la tardor és a la cantonada.

Publicat a SEGRE el 7 de juliol de 2013

Share Button

Estiu, calor, mosca negra i vacances

 

Portrait of Pascal
Portrait of Pascal (Photo credit: Wikipedia)

 

 

Diu un amic meu que si tinguéssim una mica més de personalitat, els mediterranis hauríem de fer vacances al maig o a l’octubre i dedicar el bo de l’estiu, aquesta  tremebunda etapa calor, incendis i molèsties,  a treballar tan a la fresca com fos possible i a quedar-nos a casa (Blaise Pascal deia que la dissort del gènere humà venia de la incapacitat de quedar-nos quiets en una habitació), enlloc de deixar-nos arrossegar pel costum escandinau (només justificable en pobles que no veuen mai el sol) de convertir l’agost i el juliol una orgia de molèsties, mam  i cremades solars.

 

Share Button

Estius

El dret a un salari just, un horari de treball  i unes vacances pagades han estat una reivindicació histórica dels treballadors  i, en alguns d’aquests països on ara s’instal.len les empreses i els tallers de confecció que marxen d’Europa per pagar salaris de 30 euros mensuals, continua essent un motiu de confrontació. A Catalunya i a Espanya, les vacances es van convertir en el motor de la industria turística, però el model majoritari (urbanització abusiva, preus barats i clientel.la masiva) fa temps que va entrar en crisi. La bombolla immobiliària ha esclatat, per tota la Mediterrània sorgeixen destinacions de sol i platja més barates i les que aguanten aquí (la ciutat de Barcelona, per exemple) corren el risc de convertir-se en llocs de residència incòmodes per als autòctons.

Segurament hi deu haver un ideal de vacances per a cada época de la vida, per a cada mentalitat i per a cada butxaca. A mi, les tres coses em decanten poderosament a buscar paratges on encara es pugui estar sol o, almenys, no hi hagi aglomeracions ni soroll. No sempre surt cara la soledat, però sí que exigeix un cert esforç de recerca o bé aceptar algunes incomoditats menors. Encara que sembli impossible, en un país tan petit com el nostre, queda un nombre significatiu de destinacions d’aquesta mena. Són, però, d’aquells llocs en què una persona pot sentir-se el batec del cor, en què és factible avorrir-se, i aquest risc, el de quedar-se sol amb el pensament  o mirar-se a l’espill i veure la cara de la qual fugim durant l’any, no és pas poca cosa. Cadascú haurà triat  allò que haurà volgut o pogut, sobretot en un estiu que segurament haurà estat, quan el recordem, una mica més alegre que el de l’any vinent, llevat que es produeixi un canvi espectacular. Sigui la que hagi estat la teua tria, lector, i sobretot si no has tingut ni tan sols l’oportunitat de triar, et desitjo afectuosament que la tardor et porti allò que l’estiu no t’ha dut o que la vida et reservi un bon pom d’estius esplendorosos.

Publicat a SEGRE el 9 de setembre de 2012

Share Button