Esteu disposats a esforçar-vos? Correu als meus alumnes de primer

Enguany he tingut, a primer de Comunicació i Periodisme Audiovisuals, un grup gran, de gairebé un centenar d'alumnes. L'experiència ha estat complexa, ambivalent i no sempre satisfactòria. En enviar-los l'últim correu electrònic del curs, pocs dies abans de tancar les actes, he volgut compartir amb ells unes reflexions. Em permeto de compartir-les ara amb vosaltres. Gràcies i bon cap de setmana!

"El fet d’aprendre és complex i exigeix un compromís actiu. En el món en què vivim, no n'hi ha prou amb l'esforç, però sense esforç no podem reeixir en res. És essencial assumir la condició limitada i vulnerable de cadascun de nosaltres, no amagar els defectes ni imputar els propis errors als altres. L'esforç prolongat al llarg del temps és l'únic que pot donar resultats. De vegades, però, ni tan sols amb esforç s'aconsegueixen les fites que anhelem, perquè ens manquen capacitats naturals per poder desenvolupar determinades habilitats. No tots ni totes tenim facultats per fer de tot i, a més, no podem pensar que ho arribarem a fer sense esforç. No hi ha cap personatge rellevant en el món de l'art, la cultura o l'esport que hagi assolit les cotes d'excel·lència que té en el seu respectiu àmbit, sense una immensa dosi de tenacitat i de constància en el treball. Les capacitats ens vénen donades i cal que les acceptem i les desenvolupem en el màxim grau, però l'esforç és el que ens permet aprofitar al màxim el potencial humà que tots portem a dins.

Permeteu que m'acomiadi temporalment de vosaltres amb unes paraules que no són meues, però que comparteixo. El seu autor és Jan Anguita, enginyer de telecomunicacions i terapeuta:

Esforçar-se és mirar el món que ens envolta, amb totes les dificultats que té, i dir-se a un mateix: jo penso lluitar per la meva felicitat, i la de la gent que estimo, i no pararé fins que ho aconsegueixi. No em rendiré mai, i no acceptaré res que no sigui la plena felicitat. Cal molta més força per fer això, que per treballar deu hores al dia.

Així que, la gran pregunta és: estàs disposat a esforçar-te de veritat?

Share Button

Que la vida iba en serio…

En aquests mesos, milers de  futurs universitaris i universitàries  han de decidir què i on poden i volen estudiar, en els propers anys. No és una determinació menor, suposa  una aventura costosa per a les malmeses finances familiars i influirà en el futur professional i personal, i en la quota de felicitat i coherència que aquests nois i noies assoliran en els anys de maduresa.

D’entrada, són decisions complexes a prendre enmig d’una crisi extenuant, agreujada per l’increment del cost dels estudis i després de dècades d’exaltació de l’èxit econòmic fulgurant, de descrèdit dels imperatius ètics, i d’exaltació de valors com la fama, la fortuna i el gaudi immediat, com a valor suprem. Sovint s’oblida, a més, que l’aventura d’una persona no està tan lligada a l’elecció d’estudis o de centre universitari, com sovint es creu, perquè l’itinerari de la vida professional o empresarial d’un jove ja no es determina rígidament entre els 20 i els 25 anys, sinó que tot just comença i és segur que experimentarà grans canvis, al llarg de la seua vida. En aquest sentit, la passió per allò que sigui “pràctic” constitueix més una obsessió que una preocupació raonable, donat que és després, en molts sentits, que la pràctica s’adquireix i que un s’adona que tot just ha començat  l’aprenentatge.

“Que la vida iba en serio/uno lo empieza a comprender más tarde/–como todos los jóvenes, yo vine/a llevarme la vida por delante”, va escriure Jaime Gil de Biedma, en un dels seus poemes més famosos, i potser aquesta reflexió, escrita en la maduresa, l’hauríem de deixar a l’abast dels nostres immminents estudiants de primer. Tenen el dret i gairebé l’obligació de ser impetuosos, arrogants i exigents, però també els ajudarà, des del primer dia, que es fessin conscients de tres realitats inapel.lables: que no són la primera generació jove del planeta, que han de ser els autors de la història de la seua vida i que probablement hauran d’afrontar preocupacions  i esforços dels quals la generació dels seus pares creia que havia aconseguit protegir-los per sempre més.

Publicat a SEGRE el 29 de juliol de 2012

Share Button