Un pacte amb el diable? La UE subcontracta a Turquia l’arribada de refugiats a Grècia

La improvisació i el desordre més absolut van caracteritzar ahir les primeres hores de l’entrada en vigor de l’acord entre la Unió Europea i Turquia, per frenar l'arribada de refugiats a Grècia. En aquest tema, la Unió Europea sembla haver optat per subcontractar –i pagar generosament– la gestió del problema a Turquia. Com si fos un servei públic que a eliminar, la Unió ha cedit una part de les seues competències. Curiosament,  l’acord s’assembla força al tracte ofert, en el seu dia, pel govern espanyol al del Marroc, a qui va es va comprometre a pagar per aturar la pressió sobre Ceuta i Melilla. Així, la feina bruta se sotsarrenda a governs menys sotmesos –o gens sotmesos-a l’escrutini democràtic i a l’imperi de la llei i dels drets humans.

¿Es convertirà la Unió en un ostatge del govern turc, de la mateixa manera que l’Estat espanyol fa anys que balla al so de la música de la monarquia alauita? Ha fet la Unió un pacte amb el diable, en oferir al president Erdogan credibilitat, diners, l’eliminació dels visats i l’acceleració de les negociacions d’adhesió a la Unió, entre d’altres compensacions? No oblidem que la manera d’exercir el poder, per part de Recep Tayyip Erdogan, és autocràtica. El president prové d’un moviment islamista favorable a la restauració del Califat i les seues relacions amb el gihadisme són, per dir-ho suaument, ambigües.

Balladour, un maquiavèl•lic polític francès, afirmava el següent: “La feblesa engendra menyspreu, la intransigència cega suscita odi. Ser estimat? Fer por? Depèn. El que cal és ser respectat.” És avui Europa més respectada que abans de l’entrada en vigor del pacte amb Turquia? Ho dubto. Jo em decantaria més aviat per afirmar que és més feble i, en conseqüència, menyspreada.

Share Button

Un dia sense mexicans

Amb el tema dels refugiats, la Unió Europea sembla haver optat per la subcontractació de la gestió del problema a Turquia, igual com el govern espanyol ho va fer amb el del Marroc, a qui va començar a pagar per aturar la pressió sobre  Ceuta i Melilla. Fent-ho així, la feina bruta se sotsarrenda a governs menys sotmesos –o gens sotmesos– a l’escrutini democràtic i a l’imperi de la llei i dels drets humans. Ara bé, immediatament les màfies obriran noves rutes amb guanys astronòmics i la Unió es convertirà en un ostatge del govern turc, de la mateixa manera que Espanya fa anys que balla al so de la música de la monarquia alauita.

La immensa majoria dels refugiats sirians són al Líban, a Jordània, a l’Iraq, a Grècia… Naturalment, les riques monarquies del golf pèrsic, com Aràbia Saudita o Qatar, se n’han rentat les mans, i els governs d’aquesta orgullosa Europa amb més de 500 milions d’habitants han decidit que no volen acollir una onada de fugitius que, a tot estirar, representaria un 0’2 % de la població total de la Unió. Dels efectes positius, a mitjà termini, de la immigració per a aquesta Europa envellida i de natalitat minvant, gairebé ningú no en parla. ¿Sabem que els immigrants fan les feines que els nadius no volen fer o comencen petits negocis i creen llocs de treball, que paguen en conjunt més impostos que els ajuts que reben, que incrementen el consum i contribueixen a assegurar el futur de les pensions i de les prestacions socials? ¿Que l’economia alemanya creixerà enguany un 1’9%, mentre que la reducció de la immigració al Regne Unit encongirà el PIB britànic i obligarà el govern Cameron a augmentar impostos per ajustar el pressupost? Per què costa tant d’entendre-ho? Si no l’heu vista, busqueu la pel.lícula titulada A Day Without a Mexican (Un dia sense mexicans), que escenifica –mig com a documental i mig com a comèdia– el caos en què se submergiria Califòrnia si un dia, de sobte, despareguessin tots els mexicans que hi treballen. Per a quan una adaptació europea?

Publicat a SEGRE el 13 de març de 2016

Share Button

Rajoy provoca la hilaritat del Parlament escocès

Unes declaracions del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es converteixen en la base d’un intercanvi d’opinions que provoquen la hilaritat del Parlament d’Escòcia.

Share Button

Eleccions a l’Europarlament 2014

 

‘Els reptes de les eleccions al Parlament Europeu 2014’

 

 

L’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, la Paeria i la Universitat de Lleida organitzen divendres 15 de novembre de 09h30 a 13h30, la jornada ‘Els reptes de les Eleccions al Parlament Europeu 2014‘ al Saló Víctor Siurana de l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. La trobada comptarà amb la participació dels eurodiputats Santiago Fisas (PPE), Maria Badia (S&D) i Salvador Sedó (PPE), així com dels ex corresponsals a Brussel·les Lluís Foix, Andreu Missé i Lluís Caelles. 

 

Amb la col·laboració de la Càtedra de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Lleida, Europe Direct Lleida i el Col·legi de Periodistes de Catalunya Demarcació de Lleida.

 

 

Share Button

Com l’Eurogrup va intentar manipular la informació sobre Xipre

Xipre: crònica d’un desgavell

Molt recomanable el programa emès per TV3 el 27 de març (Valor afegit), en què s’explica amb pèls i senyals de quina manera els desmentiments, els eufemismes i els errors de comunicació, per part de l’Eurogrup, van ser posats en evidència pels periodistes que sí estaven fent la seua feina i sobretot pel enviat del The Financial Times.

Share Button