Els pecats dels catalans

Si finalment es convoquen eleccions per la impossibilitat d’escollir un nou president, no només és impossible assegurar si tornaran a prendre un caire plebiscitari, sinó que ni tan sols no sabem  si les opcions electorals representades ara i més endavant a la cambra seran exactament les mateixes. És arriscat fer previsions sobre la resistència de la societat catalana i sobre com evolucionarà  l’anomenat Procés, tot i que resulta  inversemblant que l’escenari polític de a Madrid canvïi gaire, després del 20D.

 

Continua llegint «Els pecats dels catalans»

Share Button

“L’estripada” de 17 de novembre de 2015

  • Si vols escoltar "L'estripada" de 17 de novembre de 2015, a "Catalunya vespre".

  • "Si s’acaben convocant eleccions per la impossibilitat d’escollir un nou president, és molt possible que els comicis del mes de març es converteixin, de facto, en un plebiscit per decidir sobre el futur del lideratge d’Artur Mas."

 

Share Button

Llegir l’Ulisses. Bloomsday a Lleida

  • Aquest text que és la transcripció aproximada del que he explicat avui, a l'aula 2.32 del Rectorat de la Universitat de Lleida. Ens hem trobat 13 persones (sí, tretze!) per celebrar l'edició zero del Bloomsday a Lleida. Joaquim Capdevila ha parlat de l'Ulisses i el segle XX i Rosa Borrell ha llegit (en anglès) un fragment del capítol 13.

Bon vespre a tots i a totes, i gràcies per ser-hi. Ens hem autoconvocat com un petit grup heterogeni, coincident en l’interès per la creació, per l’obra de Jame Joyce i pel fet d’haver llegit, estar llegint o estar disposats a llegir l’Ulisses. Hi ha altres persones que no han pogut venir avui, però que comparteixen l’interès per posar en marxa a Lleida la celebració del Bloomsday, la commemoració anual iniciada l’any 1954 a Dublín  per celebrar la vida de l'autor irlandès James Joyce i la seva obra més coneguda. Com sabeu, la trama de l’Ulisses es desplega a la ciutat de Dublín i el seu entorn, des de les vuit del matí del 16 de juny de 1904 fins a les tres de la matinada. Aquest dia inclou una sèrie d'activitats com conferències acadèmiques, lectures i representacions de l'Ulisses, rondes de pubs i àpats que inclouen algunes de les preparacions que es consumeixen en la novel.la (salsitxes, cansalada, torrades, mongetes, pudding, cervesa…) A Leopold Bloom li agraden especialment els menuts i òrgans interns (ronyons, fetge, griers, cor…) però enguany ens hem limitat al té amb unes pastes. Els entusiastes se solen vestir amb roba de l'època "edwardiana" per a la celebració i segueixen mateixa ruta d’Stephen Dedalus i Leopold Bloom, i intenten fer, més o menys, les mateixes coses.

Agraeixo especialment al Quim Capdevila el suport a aquesta idea, a aquest petit disbarat, perquè sense ell segurament no m’hagués atrevit a fer la provatura d’aquest primer Bloomsday (potser, més aviat, d’aquest Bloomsday número zero) a Lleida.

La primera vegada que vaig llegir l’Ulisses va ser l’estiu que feia els 18 anys. Havia acabat COU i per alguna raó relacionada amb el concepte de lectures essencials, em vaig obligar a llegir-lo. Alguna cosa devia haver llegit sobre el fet que es tractava de la gran novel.la del segle XX, però també hi devia influir el fet que en la petita biblioteca d’armari que teníem a l’aula on s’impartia COU, n’hi havia un exemplar. La versió que em vaig llegir aquell estiu era la traducció “argentina” de J. Salas Subirats. Encara no havia aparegut la de J.M. Valverde, de 1976, ni la de Joaquim Mallafré  (en català), de 1980. Curiosament he sabut posteriorment que l’any 1966 la censura va autoritzar una traducció catalana realitzada per Joan Francesc Vidal Jové, que no es va arribar a publicar mai i que, en aquests moments, suscita l’interès d’una petita editorial catalana. La primera vegada em vaig llegir l’obra amb un cert esforç. Recordo, a més, el vernís d’americanismes que me la feien encara més difícil. Féiem una estada d’uns dies en una fonda de muntanya, amb els meus pares i la meua germana, i em recordo llegint a la vora d’un riu de poca profunditat i aigua gelada, probablement amb una d’aquelles sandàlies de goma que ens acabaven escaldant els peus i que duien una sivella metàl.lica que sempre acabava rovellant-se.

La meua segona lectura d’Ulisses va ser a principis de 2011 i aquest cop va precedir una estada d’una mica més d’un mes, a Dublín. Vaig fer servir la traducció de Joaquim Mallafré, vaig marcar els “capítols” en el llibre, vaig llegir lentament i en estones llargues i, un cop a Dublín, vaig resseguir la pràctica totalitat de l’itinerari de la novel.la. Finalment, hi vaig afegir algunes lectures crítiques complementàries i una guia topogràfica il.lustrada del Dublín de l’Ulisses: James Joyce’s Dublin, editada l’any 2004 i redactada per Ian Gunn, Clive Hart i Harald Beck. Disposeu també de la pàgina web del James Joyce Center  i de publicacions com The new Bloomsday book, de Harry Blamires, per seguir minut a minut els esdeveniments de la novel.la, des de les vuit del matí del 16 de juny de 1904 fins a les tres de la matinada, una data amb què Joyce recordava la de la primera cita entre ell i la que havia d'esdevenir la seua esposa, Nora Barnacle, quan van passejar fins al poble de Ringsend (prop de Dublin).

De fet, Dublín ha estat designada per la UNESCO Ciutat de la Literatura i també  Ciutat de les Paraules, per la seua rica tradició d’escriptors i d’escriptura. A banda del fenòmen singular de l’Ulisses — –, pels seus carrers, places, ponts, pubs  i edificis es pot seguir la petja de George Bernard Shaw, William Butler Yeats, Samuel Beckett i Oscar Wilde, entre d’altres.

El fragment que he triat per llegir (fragments, de fet) estan extrets del capítol 13 de la segona part, que correspon (en l’Odissea homèrica) a Nausica, una noia a qui Ulisses causa una gran impressió i correspon, aproximadament, a les vuit del vespre del 16 de juny. El sol s’està ponent i Leopold Bloom coincideix, vora del mar, a la platja de Sandymount –un suburbi al sudest de Dublín, situat a la badia del mateix nom– amb tres noietes o mainaderes que acompanyen un nen en un cotxet i dos noiets, vestits de mariner, que juguen. En alçar-se per contemplar una castell de focs, una d’elles –la Gerty McDowell— es tira enrere i en Bloom obté una visió indecorosa de les lligacames i de les cuixes de la noia, però…

Share Button

Bloomsday

Són les 8 del matí del 16 de juny de 1904 i un jove de vint-i-dos anys, Stephen Dedalus, fa classes en una escola de Dublín. Ha tornat de París després de la mort de la seua mare i es troba orfe de referents. A la mateixa hora, Leopold Bloom, un publicitari d’origen jueu, prepara l’esmorzar per a la seua dona, Molly Bloom, que encara és al llit, i que s’amaga una carta de les que ell li ha portat. La novel.la s’acaba a les 3 de la matinada, a casa d’en Bloom, després que se n’hagi anat l’Stephen i el Leopold s’hagi allitat, mentre la senyora Bloom, endormiscada, repassa la seua vida. Així comença i acaba Ulisses, la novel.la publicada l’any 1922 per l’escriptor irlandès James Joyce, considerada una peça clau en la literatura del segle XX i inspirada en l’Odissea d’Homer.

La primera vegada que vaig llegir l’Ulisses va ser l’estiu que vaig acabar COU i per curiositat i per un sentiment de –diguem-ne— responsabilitat intel.lectual  em vaig obligar a acabar-lo de llegir i a superar les múltiples temptacions d’abandonar-lo. La meua segona lectura va ser a principis de 2011 i va coincidir una estada d’una mica més d’un mes, a Dublín. Vaig plenar el llibre de marques i senyals i, en llargues caminades, vaig resseguir morosament els itineraris de la novel.la: la torre Martello, a Sandycove; el número 7 del carrer Eccles, on es troba la casa dels Bloom; L’Abbey Theatre, el cementiri…

Dimarts, 16, una petita colla de lectors, futurs lectors i enamorats de Joyce ens trobarem a l’hora del té per commemorar l’odissea dublinesa dels personatges de la que ha rebut –entre molts d’altres—els qualificatius d’absurda novel.la simbolista, epopeia de les misèries, extravagància còmica i drama naturalista. El Bloomsday se celebra a Dublín des de 1954, i també en d’altres ciutats de tot el món. Dimarts sabrem si –a banda d’aquesta modestíssima cita– hi ha, a Lleida, ganes i extravagància amorosa i literària suficient per instaurar una celebració més popular, teatral, simbolista i  de carrer del Bloomsday, a partir de l’any vinent.

Publicat a SEGRE el 14 de juny de 2015

 

Eccles Street, 7, domicili de Leopold BloomAquesta fotografia, que vaig prendre jo mateix, correspon al domicili de Leopold Bloom.

Share Button

El viatge a Ítaca

Des de març del 2012, en un discurs pronunciat en en un congrés del seu partit, el president Artur Mas ha fet referència, en més d’una ocasió, al viatge d’Ulisses a Ítaca com a metàfora de l’objectiu del procés sobiranista a Catalunya.

L’Odissea (en grec ΟΔΥΣΣΕΙΑ, ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer  (l’altre és la Ilíada) i se’l considera dels poemes fundacionals del cànon literari occidental.

És un exemple de literatura d’aventures i de viatges, encara que el marc del Mediterrani esdevé sovint mític, amb la presència de llocs imaginaris i intromissions de l’altre món. Tanmateix, si sentiu curiositat per aquest famós i mític viatge, podeu consultar una proposta de Gisèle Mounzer que inclou un   mapa interactiu que ressegueix el periple del protagonista de l’obra d’Homer: Ulisses, també anomenat Odisseu.

 

VIATGE_A_ÍTACA_

Share Button