La gestió de la mort i de la identitat, la memòria i l’oblit digitals”

 

Aquí podeu trobar el text de la meua intervenció en la taula rodona "La gestió de la mort i de la identitat, la memòria i l'oblit digitals", amb Ernest Benach i Josep M. Ganyet, dins la jornada "Les voluntats digitals: una proposta normativa pionera", celebrada a Barcelona el 17 de març de 2017 i organitzada pel Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Share Button

Salut 2.0

Enllaço la presentació que he fet aquest matí, en la sessió inaugural de la Jornada d’Administratius Sanitaris de l’ICS, a Lleida. Ha estat un plaer compartir reflexions en la sala de la Canonja, a la Seu Vella, personalment, i després a través de les xarxes.

Les persones que realitzen tasques d’administració en el sistema de salut juguen un paper molt important en l’aplicacio de les bones pràctiques 2.0, però també en la percepció que tenen els usuaris del sistema. La comunicació, l’empatia, una bona química “no verbal”… són factors vinculats, des de fa uns 50.000 anys, a l’evolució de l’espècie humana. Avui comptem amb uns recursos tecnològics extraordinàriament avançats i potents, però en la base de la nostra convivència continua havent-hi una importantíssima dimensió del fet comunicatiu característic de l’espècie humana.

Espero que alguna de les reflexions us pugui interessar i agraeixo al Comitè Científic i al Comitè Organitzador de la Jornada la seua confiança.

[slideshare id=27999497&doc=laventuradecomunicar-nos7novembre2013jornadaadministratiussalutics-131107055808-phpapp02]

Share Button

La mort digital

Internet és present a les nostres vides pràcticament en tots els aspectes que ens puguem imaginar: en els negocis, les compres, els estudis, la música, les relacions entre persones… La informació, les biografies i les opinions han deixat de tenir fronteres i circulen més ràpidament que mai. Cada cop són més les persones que tenen una doble identitat: la de tota la vida, la que reconeixen els documents d’identitat i els carnets… i una altra, encara poc coneguda però cada cop més important, que nomenem identitat digital i que està constituïda per tot allò que hem dit i fet a la xarxa, i allò que han dit de nosaltres.

Quan morim, la nostra identitat formal desapareix, els nostres familiars han de realitzar una sèrie de formalismes i passem a viure en la memòria dels nostres successors, als quals sovint també deixarem una herència. Però i la identitat digital? ¿Què se’n farà de tot allò que hem abocat a la xarxa i que segons com ens podem trobar que és gestionat a milers de quilòmetres de distància per una companyia o per un individu amb amb el qual no hem tingut mai cap relació?

Fins i tot aquelles persones que no hagin tingut un compte de correu electrònic, que no hagin penjat fotos, que no hagin estat presents en les xarxes socials, ja sigui perquè van viure abans d’Internet o perquè se’n van voler mantenir al marge, també han deixat la seua petja a la xarxa o fins i tot han estat ressuscitats virtualment, a conseqüència de les actuacions dels seus amics, familiars, administracions, desconeguts i mitjans de comunicació.

I tot això on va a parar? Qui n’és el propietari? Qui en té els drets?. De la mateixa manera que la societat de la informació ens ha atorgat una identitat digital que comença a definir-se, amb drets i deures, i amb normatives incloses, la societat haurà d’adonar-se que també hi ha una mort digital i que aquesta, ara com ara, més que en un núvol, la trobem en una gran nebulosa legal i tecnològica que haurem d’afrontar.

Publicat a SEGRE el 8 de juliol de 2012

This image was selected as a picture of the we...

Share Button

Facebook, sexe i mort

ImatgeCada cop més, a la nostra identitat digital d’éssers vius  (allò que pengem, publiquem, les fotos que compartim, el que ens contesten…) la sobreviurà o no (aquesta és una part singular del debat que a poc a poc es va insinuant) una altra mena d’identitat posterior a la nostra mort.

Davant d’aquesta alternativa, cada cop més real i menys teòrica ( Facebook ja posa al vostre abast una aplicació anomenada If I Die, que permet deixar un missatge que només serà publicat després de la vostra mort), hi ha persones que hi pensen  i que es plantegen la possibilitat de fer un diguem-ne testament digital, i hi ha persones que continuen experimentant  el profund temor que la societat del segle XX va instaurar, en relació a la mort.

El segle XX va superar el tabú del sexe i el va substituir pel de la mort. És interessant plantejar-nos si aquest tabú se superarà  finalment, en el segle XXI.

Share Button