Hiperpaginar-se

La hiperpaginació és l’estat d’un sistema que executa a tota velocitat, però no fa res en absolut.“Si alguna vegada has tingut un moment en què volies parar de fer qualsevol cosa per poder anotar tot el que se suposava que havies de fer, però no trobaves el moment, t’has hiperpaginat.”

 

(CHRISTIAN, Brian. GRIFFITHS, Tom. Algoritmos para la vida cotidiana)

 

 

 

Share Button

Podem saber com invertim el temps a internet?

Podem saber com invertim el temps a internet, per millorar la gestió de la nostra activitat a la xarxa i evitar una dispersió excessiva?

Des de fa temps, m'interessa saber quant de temps passo a internet i fent què. En general, la majoria de les persones no saben o no volen compartir les seues estadístiques o valoracions sobre el particular. Moltes suposicions, però poques dades objectives…

Des de fa uns dies he comenat a utilitzar Mind the Time, un complement que funciona amb el navegador Mozilla Firefox i que incorpora un comptador a la pantalla i facilitat estadístiques del que faig a la xarxa. Podeu veure, per exemple, què he estat fent aquest matí:

 

Mind_the_Time._Control_del_temps_a_Internet

Share Button

El temps

Des dels filòsofs de la Grècia clàssica fins avui mateix, la humanitat no ha parat d’interrogar-se sobre el temps. L’ésser humà existeix en el temps i durant un temps limitat, però definir-lo ens resulta difícil i ens hem de limitar a descriure com ens afecta, com passa o com se’ns escapa. “Em falta temps” és un dels el laments contemporanis que més s’escolten, entre d’altres raons perquè no podem recordar com ens sentíem quan érem caçadors i recol.lectors i només ens calia treballar  entre tres i cinc hores diàries per aconseguir l’aliment necessari.

Com que està delimitada pel temps, és la mort la que allibera retroactivament el sentit de la vida de qualsevol ésser humà. La mort destrueix l’ésser viu però no pot eliminar el fet d’haver viscut. D’això, sempre en queda alguna cosa, encara que no sapiguem què. I, tanmateix, ens passem l’existència patint pel temps, dubtant si el millor ja ha passat o encara ha d’arribar,  i inventant-nos categories cronològiques com la joventut, sobre la qual el filòsof francès d’origen rus Vladimir Jankélévitch deia que “de la mateixa manera que el Sud feliç és un paradís fabricat pels nòrdics, la joventut és una edat d’or inventada pels adults”.

Avui és el dia de Reis i gairebé tothom dedicarà el dedicarà als infants o recordarà com el va viure en la seua infantesa, però en un parell de mesos arribarà una nova primavera i la viurem com si fos simultàniament la primera i l’última que experimentarem. Si aconseguíssim valorar més la singularitat de cada existència, la importància dels llaços amb les altres persones, la qualitat del temps que hi passem junts i la intensitat del temps que els dediquem, enlloc de córrer darrere d’un temps que se’ns escapa i que sempre ens semblarà insuficient, tal vegada podríem arribar a convéncer-nos que la felicitat i la tristesa són dins nostre i que l’optimisme i el pessimisme no res més que dues maneres de llegir un mateix conte, que és el de la nostra vida.

Publicat a SEGRE el 6 de gener de 2013

Share Button