Sosté Trueba

Dijous, David Trueba va mantenir una intensa conversa amb el públic que desbordava la sala Víctor Siurana de la Universitat de Lleida. S’adreçava sobretot als estudiants de periodisme i ho va fer parlant de preocupacions que han estat abandonades pel periodisme més institucionalitzat i pels canals televisius, que consideren la veritat una limitació supèrflua.

Podeu continuar llegint la resta de l'article, publicat a SEGRE el dia 9 d'abril de 2017.

Share Button

Eleccions: twitter o televisió?

D'acord amb la legislació electoral i amb el que havia determinat la Unió Europea, ahir no haguéssim hagut de conèixer cap resultat electoral fins a les 23 hores. Gràcies a Twitter –més ben dit, als seus milers d'usuaris–, des de quarts de nou, van circular resultats fidedignes de l'escrutini de diverses meses, la suma d'alguns d'aquests resultats (per barris) i el resultat total de la majoria de les poblacions petites i mitjanes de Catalunya.

A partir de les 11, en general, els canals televisius no van fer gran cosa més que confirmar els resultats que ja s'havien divulgat i donar pas a les habituals meses d'experts o representants de candidatures, que van exposar els habituals punts de vista de qui no disposa d'informació –en alguns casos, ni tan sols de formació– per compartir dades o reflexions d'interès.

Aquest matí han arribat els diaris i, en resum, em pregunto si les administracions i els canals televisius no s'adonen que la superposició d'una normativa analògica, fixada en el segle passat, a una realitat virtual i hipercanviant propicia una situació peculiar, en que la força comunicativa, les primeres notícies i els primers debats sobre dades reals es troben a les xarxes socials i no pas en els mitjans i en el periodisme convencional.

Només és un apunt. Cal reflexionar-hi més detingudament, però cal fer-ho…

TwitterEuropeesSiSi

Share Button

Twitter i la tele

L’expansió de les xarxes socials no només no ha devorat l’espai i el temps de la televisió, sinó que ha propiciat l’aparició d’una “segona pantalla”, la dels mòbils amb connexió a internet, on els espectadors comenten allò que passa a la pantalla televisiva. Aquesta  conversa social televisiva a internet es produeix, sobretot, a través de Twitter. Només a Espanya i en un any, el 2013, 4 milions i mig d’usuaris van tuitejar sobre continguts televisius, i un 32% de tots els comentaris apareguts a Twitter, en l’horari de màxima audiència, giraven al voltant d’allò que feien a la tele.

La limitació dels 140 caràcters de Twitter i la seua condició de conversa pública en directe són raons suficients per al seu èxit, a l’hora d’erigir-se en una mena de nou prescriptor de la programació televisiva. És clar que també hi ha qui, en sentit contrari, opina que no és la televisió la que es veu revitalitzada per aquesta conversa incessant en la xarxa, sinó que són els continguts televisius els que proporcionen arguments i temes per a aquest debat interminable.

Dimarts passat, en el marc de la Setmana de la Comunicació de la Universitat de Lleida, el periodista i escriptor Víctor Amela, va estar parlant d’aquesta nova manera de veure la tele (amb el Twitter) i va venir a dir que fins i tot quan veu el “seu” programa a la pantalla televisiva, com un monjo llegint en solitari a la seua cel.la, l’individu contemporani sent la necessitat de no perdre la comunicació amb els altres. En síntesi, la visió que Amela va compartir amb el nombrós públic assistent a la seua conferència, en relació a la televisió i a les xarxes socials, va ser més aviat optimista i oberta, la qual cosa el va dur a una conclusió un punt audaciosa i provocativa, en afirmar que “tenim els followers, les nòvies i els nòvios, i la vida que ens mereixem”.

Publicat a SEGRE el 13 d'abril de 21014

Share Button

Més i més

A més ingressos, més urbà i més formació, més intensitat d’ús d‘Internet, segons un estudi realitzat l’any 2008 pel  govern australià. Tres anys més tard, a Catalunya, els usuaris d’Internet de més de 14 anys ja eren el 69’4% de la població, i  un 41’6%, (o sigui, 2.675.000 persones)  utilitzava xarxes socials.

No s’hi pensa gaire perquè encara pesa el tòpic de la xarxa com a sinònim de perdre  el temps o aïllar-se, però segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

This image was selected as a picture of the we...
This image was selected as a picture of the week on the Farsi Wikipedia for the 13th week, 2011. (Photo credit: Wikipedia)

de 2011, en tots les activitats i consums culturals  (anar al cinema o a concerts, llegir, estudiar idiomes, viatjar a l’estranger, fer esport),  els usuaris de xarxes socials són més actius i millors clients que la mitjana de la població. També els  usuaris d’Internet, en general, llegeixen més revistes i diaris, escolten més  ràdio  i veuen una miqueta menys la televisió (91% contra el 92%) que  la mitjana. La manera de veure la televisió també està canviant  i adquirirà una certa independència dels horaris de les cadenes i del televisor com a electrodomèstic. De fet, entre els 25 i els 34 anys, l’ús tradicional del televisor i el consum d’Internet  s’han igualat.

Per a una una cultura com la catalana, territorialment petita i sense estat propi, però gran en potencial industrial creatiu i artístic, aquesta situació presenta aspectes interessants que no exclouen  pràctiques com la lectura en paper, sinó més aviat al contrari.  A Internet hi ha un grup molt gran d’usuaris passius, però també un gran grup  creixent d’espectadors, un altre de recol.lectors i transmissors d’informació i un darrer de creadors de continguts. Per al país en el seu conjunt, però també per a les institucions, les empreses, els moviments socials, les empreses de comunicació i les indústries de la cultura, aquesta és una realitat emergent, amb les oportunitats i les amenaces corresponents. Seria un error veure’n només les amenaces. D’una manera molt més accelerada i contundent que en cap altre període històric, el futur ja és aquí, en tots els sentits i per a tothom que el vulgui veure.

Share Button