Rajoy espera Godot

Mariano Rajoy és –en política— de l’escala del cigró. Des de 1981, quan va ser elegit diputat del Parlament gallec, ha viscut de la política. No és que sigui l’únic, però com diu Gregorio Morán, seria “difícil encontrar un modelo más perfecto que Mariano Rajoy de la transición terminada y consolidada.” Fa dos anys, l’expert en  lideratge José Luis Álvarez va publicar un estudi sobre els caps de govern que hi ha hagut des de la transició (Los presidentes españoles. Personalidad y oportunidad, las claves del liderazgo político), on el qualificava com el millor coneixedor de l’essència del poder. Segons el professor de Fontaineblau, la clau de la

Continua llegint «Rajoy espera Godot»

Share Button

Que vénen els bàrbars!

Aquesta ha estat una setmana prodigiosa, inaugural, plena d’auspicis… A darreríssima hora, el Parlament de Catalunya ha estat capaç d’elegir el MH Puigdemont (a Twitter, @KRLS) i s’ha tancat un llarg període d’intriga.

Continua llegint «Que vénen els bàrbars!»

Share Button

Mullar-se o no mullar-se

 

Dimecres, a Twitter, va començar el dia amb la visita de Rajoy a Fukushima i les seues declaracions assegurant que la situació estava absolutament controlada. Gairebé simultàniament,  els japonesos anunciaven noves fuites d’aigua radiactiva i aquest petit entrebanc va provocar alguns tuits maliciosos sobre “hilillos de plastilina”, però  la situació va descarrilar definitivament quan un tuitaire va animar Rajoy a banyar-se a la costa japonesa, per emular Manolo Fraga.

Fraga va protagonitzar en els 60 un dels gests polítics més testosterònics del franquisme. Va entrar al mar a Palomares, abillat amb un banyador de dimensions descomunals, per demostrar a la premsa mundial que era totalment segur banyar-se, poc temps després de la caiguda d’un nombre indeterminat de bombes termonuclears, en un xoc entre dos avions militars americans. Una part del plutoni es va escampar i actualment un 29% de la població de la zona té  vestigis d’aquest element en l’organisme. Fraga i l’ambaixador americà sabien perfectament que uns minuts de remullada no constituïen cap perill i que el perill el correrien, en tot cas, els habitants de Palomares, després d’uns quants anys acumulant plutoni en el cos. Com a bona dictadura, el franquisme no va veure la necessitat d’explicar la veritat sobre l’accident ni de comunicar als afectats els resultats de les anàlisis mèdiques.

La imatge de Palomares em va dur a la memòria un comentari sorneguer de Màrius Torres, publicat  l’any 34 a La Jornada, a conseqüència de la publicació d’una foto de Mussolini en vestit de bany: “Em sembla una tendència perillosa. Perillosa pel feixisme, naturalment. Mussolini vestit de gala pot conservar indefinidament el seu imperi. Si els italians el veuen massa en vestit de bany, trobaran que és un home com els altres. I això ‘un home com els altres’ ja és democràcia.”

Publicat a SEGRE el 6 d’octubre de 2013

Share Button

Què pensa el president Mas?

 

Alfons Quintà, en un article publicat a eldebat.cat, afirma que una font de CDC ha facilitat informació al mitjà sobre les enquestes sobre intenció de vot que el partit efectua regularment per a ús intern d’un cercle reduït de dirigents. Segons Quintà, les enquestes detectarien una caiguda sostinguda de vot convergent per dues raons principals: el desmantellament dels sistemes públics d’ensenyament i salut, i la sensació d'”haver perdut dos anys”.
Personalment sóc del parer que a banda de possibles canvis en l’estructura del govern, en les àrees més afectades per les retallades i la incapacitat de promoure polítiques alternatives, CDC fa temps que afronta el dilema de quan afrontar unes eleccions anticipades, abans que la sagnia de vots es faci encara més gran. Dia rere dia i malgrat que el PSC està molt lluny d’erigir-se en el partit central de l’oposició al Govern (de fet, segurament serien ERC i ICV-EV les dues forces polítiques que pujarien en unes eleccions), el desgat convergent s’incrementa dia rere dia. Deixant a banda les consideracions  relacionades amb les expectatives dels partits polítics catalans, segurament també cal esperar un increment de l’abstenció, en paral.lel a l’augment del malestar social i a la indignació que es va apoderant de sectors socials diversos.
Mentrestant, totes les institucions espanyoles –des de la Corona al Tribunal Suprem– estan experimentant els efectes d’un desprestigi creixent, el president del govern està “desaparegut” o és desautoritzat, quan diu alguna cosa, per les institucions europees,  i les notícies econòmiques continuen essent d’enorme gravetat.
En aquest context, des d’una òptica nacional, de país, el president Mas s’hauria de preguntar –de fet, d’altres ja ho han fet per ell, en diverses ocasions– si creu sincerament que la situació actual és indefinidament sostenible o si no hauria de fer un gest d’autoritat envers l’Estat i obrir, simultàniament, negociacions exploratòries amb la Unió Europea i amb els estats que la integren.
Crec que no som pocs els catalans i catalanes que ens fem la mateixa pregunta, la qual cosa potser  no significa que tinguem una resposta clara, definitiva i majoritària, però sí que és arribat el moment de plantejar-la en veu alta.

Català: Bandera Nacional, de la Unió Europea, ...
Català: Bandera Nacional, de la Unió Europea, i l’autonòmica. Español: Bandera Nacional, de la Unión Europea, y la autonómica. (Photo credit: Wikipedia)

 

Share Button

Rajoy està pàlid

En un article que en català es titularia “El cor d’Espanya deixa de bategar”, acompanyat d’una gran bandera espanyola amb el toro, Le Monde es refereix a la situació econòmica i política espanyola i la relaciona amb el rostre demacrat de Mariano Rajoy, en la seua compareixença davant dels mitjans, i amb la subsegüent incapacitat de transmetre seguretat.

Val a dir que el més probable és que la incapacitat de transmetre confiança tingui més a veure amb la implementació de polítiques equivocades i amb la improvisació en què es mou el govern espanyol, però aquest desori s’acaba transmetent a les expressions del seu màxim responsable.

Share Button