Pasqua de flors

La Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera i a banda del seu significat religiós –la resurrecció del Crist crucificat– simbolitza la renovació de la natura i la fi de les privacions de l’hivern. Jorge Luís Borges deia que només existeixen dues grans històries: la d’un déu que es fa crucificar i la de l’atzarós retorn d’Ulisses a la seua pàtria, i que tota la literatura escrita venia a ser una llarga llista de variants d’aquestes dues fonts originals.

  • Podeu llegir l’article complet a SEGRE
Share Button

La salvació de l’ànima

A pesar dels tòpics i malgrat el mes de Maria que celebràvem als Maristes, no és el mes de maig, per a mi, el que en diuen el “mes de les flors”. Maig és, a Lleida, un excés d’abundància vegetal, una amenaça de calor anticipada, una sentor generalitzada de caragols a la llauna i una melancolia d’anar-te’n de pet a aquesta gran fregidora humana que és la canícula a les planes del Segrià.

 

Continua llegint «La salvació de l’ànima»

Share Button

Elogi de la memòria

A la memòria dels morts als Alps, aquesta primavera.

Fa pocs dies que van morir als Alps. D’aquí a uns dies més, els plataners i els faigs fullaran, i no farà falta gaire més temps perquè els camps de cereals adquireixin aquella verdor intensa que, quan el vent els rebrega, els fa semblar un mar escampant-se més enllà de  l’horitzó.

zoom-en-memoria-companeros-muertos-accidente-avion-black-ribbon

 

Continua llegint «Elogi de la memòria»

Share Button