Esteu disposats a esforçar-vos? Correu als meus alumnes de primer

Enguany he tingut, a primer de Comunicació i Periodisme Audiovisuals, un grup gran, de gairebé un centenar d'alumnes. L'experiència ha estat complexa, ambivalent i no sempre satisfactòria. En enviar-los l'últim correu electrònic del curs, pocs dies abans de tancar les actes, he volgut compartir amb ells unes reflexions. Em permeto de compartir-les ara amb vosaltres. Gràcies i bon cap de setmana!

"El fet d’aprendre és complex i exigeix un compromís actiu. En el món en què vivim, no n'hi ha prou amb l'esforç, però sense esforç no podem reeixir en res. És essencial assumir la condició limitada i vulnerable de cadascun de nosaltres, no amagar els defectes ni imputar els propis errors als altres. L'esforç prolongat al llarg del temps és l'únic que pot donar resultats. De vegades, però, ni tan sols amb esforç s'aconsegueixen les fites que anhelem, perquè ens manquen capacitats naturals per poder desenvolupar determinades habilitats. No tots ni totes tenim facultats per fer de tot i, a més, no podem pensar que ho arribarem a fer sense esforç. No hi ha cap personatge rellevant en el món de l'art, la cultura o l'esport que hagi assolit les cotes d'excel·lència que té en el seu respectiu àmbit, sense una immensa dosi de tenacitat i de constància en el treball. Les capacitats ens vénen donades i cal que les acceptem i les desenvolupem en el màxim grau, però l'esforç és el que ens permet aprofitar al màxim el potencial humà que tots portem a dins.

Permeteu que m'acomiadi temporalment de vosaltres amb unes paraules que no són meues, però que comparteixo. El seu autor és Jan Anguita, enginyer de telecomunicacions i terapeuta:

Esforçar-se és mirar el món que ens envolta, amb totes les dificultats que té, i dir-se a un mateix: jo penso lluitar per la meva felicitat, i la de la gent que estimo, i no pararé fins que ho aconsegueixi. No em rendiré mai, i no acceptaré res que no sigui la plena felicitat. Cal molta més força per fer això, que per treballar deu hores al dia.

Així que, la gran pregunta és: estàs disposat a esforçar-te de veritat?

Share Button

Sosté Trueba

Dijous, David Trueba va mantenir una intensa conversa amb el públic que desbordava la sala Víctor Siurana de la Universitat de Lleida. S’adreçava sobretot als estudiants de periodisme i ho va fer parlant de preocupacions que han estat abandonades pel periodisme més institucionalitzat i pels canals televisius, que consideren la veritat una limitació supèrflua.

Podeu continuar llegint la resta de l'article, publicat a SEGRE el dia 9 d'abril de 2017.

Share Button

Els 1260 perfils de professionals catalans del periodisme i la comunicació més seguits a Twitter

Saül Gordillo actualitza, un cop més, el rànquing de periodistes i comunicadors catalans. L'anterior el va publicar el mes de juliol de 2016. Inclou, en total, els 1.260 perfils individuals de professionals catalans del periodisme i la comunicació més seguits a Twitter.

twitter, tweet, smartphone

Share Button

Periodisme després de Twitter

Dimecres passat, vam presentar –de fet, va ser Juan Cal qui ho va fer, minuciosament i amb un entusiasme notable— El periodisme després de Twitter, l’assaig amb què el periodista i professor Albert Sáez –un veterà dels mitjans, la docència i la gestió política– va guanyar l’any 2014 el premi Joan Fuster d’assaig. Recorro a les paraules de Saül Gordillo a l’hora de dir que el llibre defensa i critica al mateix temps el periodisme (sobretot els models tradicionals de negoci), però busca un equilibri entre l’immobilisme dels professionals ancorats en temps passats i els excessos dels gurús del món digital. Amb una certa ironia, Sáez va venir a dir que ni tenia vocació de guru, ni disposava del capital econòmic necessari per ser com un d’ells.

 

Continua llegint «Periodisme després de Twitter»

Share Button

Els llops

Aquesta setmana passada es va presentar a Lleida La digitalització de l’altre, l’assaig amb què el professor Carlos M. Ruiz Caballero va guanyar el Vallverdú de 2014. L’autor afirma, en les primeres pàgines del llibre, que no vol elaborar “un discurs apocalíptic ni tràgic”, però tampoc “entonar un cant acrític de la tecnologia.”

 

Continua llegint «Els llops»

Share Button