Els pecats dels catalans

Si finalment es convoquen eleccions per la impossibilitat d’escollir un nou president, no només és impossible assegurar si tornaran a prendre un caire plebiscitari, sinó que ni tan sols no sabem  si les opcions electorals representades ara i més endavant a la cambra seran exactament les mateixes. És arriscat fer previsions sobre la resistència de la societat catalana i sobre com evolucionarà  l’anomenat Procés, tot i que resulta  inversemblant que l’escenari polític de a Madrid canvïi gaire, després del 20D.

 

Continue reading

Share Button

“L’estripada” de 17 de novembre de 2015

  • Si vols escoltar "L'estripada" de 17 de novembre de 2015, a "Catalunya vespre".

  • "Si s’acaben convocant eleccions per la impossibilitat d’escollir un nou president, és molt possible que els comicis del mes de març es converteixin, de facto, en un plebiscit per decidir sobre el futur del lideratge d’Artur Mas."

 

Share Button

Odissea

Els jesuïtes han estat –des que sant Francesc Xavier va arribar al Japó i es va fer amic  de l’abat Ninshitsu— fascinats per l’espiritualitat oriental i són els que més han estudiat les relacions entre aquesta i la religiositat occidental. La figura d’Heinreich Dumoulin SJ és de les més interessants, en la línia del que l’any 1937 va escriure el teòleg Romano Guardini –expulsat pels nazis de la Universitat de Berlín–: “Només hi ha una figura que ens convida a col.locar-la en la proximitat de Jesús: Buda. Aquest home és un immens enigma.”

Mentre som nens, la nostra conducta és equilibrada perquè vivim senzillament en el present. En créixer, la majoria dels humans ens passem la vida buscant un equilibri entre l’acció i el repòs, l’optimisme i el pessimisme, la tensió i la relaxació. Sovint voldríem que les coses fossin diferents i millors, i la nostra ment manté amb ella mateixa un monòleg interior incessant que –deixant a banda el seu interès per a la literatura— és més aviat, per a nosaltres, un motiu d’aflicció i de confusió. La postmodernitat ens ha fet creure que podem i hem de construir-nos un Jo únic i irrepetible, gairebé immortal, però s’esdevé que, com més al darrere d’aquest objectiu anem, més ens allunyem d’estats de consciència saludables i profunds.

No és, doncs,  estrany que alguns dels nostres contemporanis cerquin camins de calma i de pau interior. El significat de l’odissea de cada ésser humà incorpora  l’interrogant de si és possible trobar o un sentit a la vida. O, dit d’una altra manera, si aquest viatge que és la vida el podem convertir en una experiència formadora i real, en paraules de Claudio Magris, o si ens hem de resignar, com els companys d’Ulisses, a ser convertits en porcs per la bruixa Circe.

Publicat a SEGRE el 28 de juny de 2015

Share Button

Bloomsday

Són les 8 del matí del 16 de juny de 1904 i un jove de vint-i-dos anys, Stephen Dedalus, fa classes en una escola de Dublín. Ha tornat de París després de la mort de la seua mare i es troba orfe de referents. A la mateixa hora, Leopold Bloom, un publicitari d’origen jueu, prepara l’esmorzar per a la seua dona, Molly Bloom, que encara és al llit, i que s’amaga una carta de les que ell li ha portat. La novel.la s’acaba a les 3 de la matinada, a casa d’en Bloom, després que se n’hagi anat l’Stephen i el Leopold s’hagi allitat, mentre la senyora Bloom, endormiscada, repassa la seua vida. Així comença i acaba Ulisses, la novel.la publicada l’any 1922 per l’escriptor irlandès James Joyce, considerada una peça clau en la literatura del segle XX i inspirada en l’Odissea d’Homer.

La primera vegada que vaig llegir l’Ulisses va ser l’estiu que vaig acabar COU i per curiositat i per un sentiment de –diguem-ne— responsabilitat intel.lectual  em vaig obligar a acabar-lo de llegir i a superar les múltiples temptacions d’abandonar-lo. La meua segona lectura va ser a principis de 2011 i va coincidir una estada d’una mica més d’un mes, a Dublín. Vaig plenar el llibre de marques i senyals i, en llargues caminades, vaig resseguir morosament els itineraris de la novel.la: la torre Martello, a Sandycove; el número 7 del carrer Eccles, on es troba la casa dels Bloom; L’Abbey Theatre, el cementiri…

Dimarts, 16, una petita colla de lectors, futurs lectors i enamorats de Joyce ens trobarem a l’hora del té per commemorar l’odissea dublinesa dels personatges de la que ha rebut –entre molts d’altres—els qualificatius d’absurda novel.la simbolista, epopeia de les misèries, extravagància còmica i drama naturalista. El Bloomsday se celebra a Dublín des de 1954, i també en d’altres ciutats de tot el món. Dimarts sabrem si –a banda d’aquesta modestíssima cita– hi ha, a Lleida, ganes i extravagància amorosa i literària suficient per instaurar una celebració més popular, teatral, simbolista i  de carrer del Bloomsday, a partir de l’any vinent.

Publicat a SEGRE el 14 de juny de 2015

 

Eccles Street, 7, domicili de Leopold BloomAquesta fotografia, que vaig prendre jo mateix, correspon al domicili de Leopold Bloom.

Share Button

El viatge a Ítaca

Des de març del 2012, en un discurs pronunciat en en un congrés del seu partit, el president Artur Mas ha fet referència, en més d’una ocasió, al viatge d’Ulisses a Ítaca com a metàfora de l’objectiu del procés sobiranista a Catalunya.

L’Odissea (en grec ΟΔΥΣΣΕΙΑ, ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer  (l’altre és la Ilíada) i se’l considera dels poemes fundacionals del cànon literari occidental.

És un exemple de literatura d’aventures i de viatges, encara que el marc del Mediterrani esdevé sovint mític, amb la presència de llocs imaginaris i intromissions de l’altre món. Tanmateix, si sentiu curiositat per aquest famós i mític viatge, podeu consultar una proposta de Gisèle Mounzer que inclou un   mapa interactiu que ressegueix el periple del protagonista de l’obra d’Homer: Ulisses, també anomenat Odisseu.

 

VIATGE_A_ÍTACA_

Share Button