Tots Sants

En el mes de febrer d’enguany, el neuròleg i escriptor Oliver Sacks va explicar, en un article publicat al New York Times, que sofria una rara metàstasi d'un melanoma ocular tractat nou anys abans i que només li quedaven uns mesos de vida. Efectivament, va traspassar el 30 d’agost passat. En el seu comiat va compartir algunes frases que ens suggereixen una reflexió serena. Per exemple, quan va escriure: "he viscut com una criatura que sent, un animal que pensa, sobre aquest planeta preciós, i tot plegat ha estat una aventura i un privilegi enormes (…) ningú no pot ser reemplaçat un cop mort. Darrere seu deixa un forat que no es pot omplir, perquè forma part del destí -genètic i nerviós- de tothom ser un individu únic, trobar el propi camí, viure la pròpia vida, morir la pròpia mort.”

Més que una pretensió, la relació entre vius i morts és un desig màgic. La creença tradicional és que el dia de Tots Sants, una de les festes més antigues de la cristiandat, els vius visitem els morts i el 2 de novembre, dia dels Difunts, són ells els que ens visiten. Montaigne parlava de l’aprenentatge de la mort, però es fa estrany imaginar  l’aprenentatge d’una cosa que només es fa una vegada i que no necessita cap esforç singular, per part de qui és viu fins al darrer moment.

Al mateix temps, la mort és allò que fa apassionant la vida i li atorga un sentit, un cop acabada. La mort destrueix el ser viu però no pot esborrar l’haver viscut. Sempre en queda alguna cosa, encara que no sapiguem què. Aquest “haver estat” és com el fantasma d’una nena desconeguda, torturada i exterminada a Auschwitz. Fins i tot el seu pas breu i aparentment anònim per aquest món el fa completament diferent. 

Share Button

Rellegir

En el debat sobre el futur de les biblioteques i dels llibres en paper, gairebé sempre s’acaba citant un relat breu de Jorge Luís Borges (La biblioteca de Babel), on l’escriptor argentí s’imaginava el món com una biblioteca sense límits i amb un nombre infinit de llibres, dipositats en milers de passadissos i plantes connectades per interminables escales de caragol.

Un servidor combina la possessió d’una biblioteca que s’ha fet massa gran per a una casa, amb la utilització constant de recursos digitals (ordinador, telèfon mòbil, llibre digital…), que resulten una mica més incòmodes de llegir i plantegen incògnites sobre l’obsolescència de formats i suports. A causa d’una petita reforma, la meua parella i jo hem hagut de desplaçar tots els llibres i materials en paper i –com suposo que faríeu tots– hem aprofitat a fer-ne una tria.

Sotmesos a judici, he descartat un nombre considerable dels meus llibres, a pesar de les dificultats que la nostàlgia i les manies personals plantegen, en aquests casos. D’entrada, podré prescindir d’un cert nombre de diccionaris, enciclopèdies, revistes científiques i vocabularis que  són consultables (més còmodament) a internet. En segon lloc, són molts els autors i les obres –tant de creació literària com d’assaig, acadèmiques, científiques– que no han resistit el pas del temps i que estic segur que no rellegiré mai…    Quins, tanmateix, se m’apareixen com a essencials, pel fet d’haver estat llibres de formació? Al costat d’aquests i aquestes, salvaré els autors i obres que es mereixen, almenys, un marge de confiança que pot ésser d’anys. Finalment, els llibres que he rellegit i que segurament continuaré rellegint, en els anys a venir: el Quijote, el Tristram Shandy, l’Ulisses, Guerra i pau, la Bíblia, els Assaigs de Montaigne, els poemes de Màrius Torres… que constitueixen el meu cànon personal; aquella trentena de llibres que jo m’enduria –abans, això sempre es preguntava en les entrevistes amb pretensions— en una illa deserta, on probablement no tindria cobertura, ni energia elèctrica, ni piles…

 

Publicat a SEGRE el 19 de juliol de 2015

Share Button

Rellegir

Hi ha pocs llibre que mereixin ésser rellegits, però hi ha un moment, en la vida del lector, en què ve més de gust rellegir. Rellegir suposa fer una lectura diferent, perquè el lector també és diferent (més gran, més savi, més escèptic…), en la majoria dels casos. Una altra opció és rellegir perquè aquell llibre ens fa companyia, creix amb nosaltres i ens proporciona una interacció constant, amb el transcurs dels anys.

D’aquesta mena de llibres que acompanyen i que rellegeixo contínuament, només en tinc dos: la Bíblia i els “Assaigs” de Montaigne. De llibres llegits més d’una vegada, alguns més, no gaires: l’”Odissea”, l’”Ulisses” el “Quijote”, “Tristram Shandy”…

From George Cruikshank's illustrations to Laur...
From George Cruikshank’s illustrations to Laurence Sterne’s Tristram Shandy. Plate II: Obadiah leading in Dr. Slop From left to right, Dr. Slop, Walter, and Uncle Toby. From Book II, Chapter X. (Photo credit: Wikipedia)
Share Button

El que rellegeixo

Hi ha pocs llibre que mereixin ésser rellegits, però hi ha un moment, en la vida del lector, en què ve més de gust rellegir. Rellegir suposa fer una lectura diferent, perquè el lector també és diferent (més gran, més savi, més escèptic…), en la majoria dels casos. Una altra opció és rellegir perquè aquell llibre ens fa companyia, creix amb nosaltres i ens proporciona una interacció constant, amb el transcurs dels anys.

D’aquesta mena de llibres que acompanyen i que rellegeixo contínuament, només en tinc dos: la Bíblia i els “Assaigs” de Montaigne. De llibres llegits més d’una vegada, alguns més, no gaires: l’”Odissea”, l’”Ulisses” el “Quijote”, “Tristram Shandy”…

Share Button

L’hort

Si féu, voleu fer, heu pensat alguna vegada a fer hort, ni que sigui un hortet minúscul i simbòlic a la terrassa o al balcó, sempre que tingueu unes horetes de sol i no vulgueu afegir-hi fertilitzants ni productes químics, us pot interessar el blog Hort Urbà-L’hort a casa.

També és útil per a aquelles o aquelles que féu un hort més gran. Si no ho heu provat mai, em permeto dir-vos que es tracta d’una activitat  que estimulen cos i esperit, al mateix temps, i que proporciona una felicitat duradora. Michael de Montaigne, el cèlebre assagista francès, ja va escriure que li agradaria que la mort el sorprengués plantant les cols del seu hort. Ja ho sabeu…

Share Button