“L’estripada” de 22 de desembre de 2015

  • La política s'acosta a la condició d'espectacle i corre el risc de quedar atrapada dins la xarxa de l'entreteniment com a imperatiu i de l'adaptació al discurs publicitari. La informació objectiva i la discussió racional són substituïdes per la gesticulació de personatges ampul·losos i per declaracions associades a l'espai d'interessos compartits amb aquells mitjans de comunicació que(…)

http://http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/catalunya-vespre/catalunya-vespre-lestripada-avui-amb-miquel-pueyo/audio/905221/

Share Button

“La digitalització de l’altre”

Aquest és el text (aproximat) de la presentació del llibre del professor Ruiz Caballero, llegit a Lleida el 10 de novembre de 2015

  • Carlos M. Ruiz Caballero (Las Palmas de Gran Canaria) és professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna-Universitat Ramon Llull i els seus interessos acadèmics i investigadors tenen a veure amb l’ètica de la comunicació, el ciberespai, les audiències participatives i la digitalització de l’Altre. El 31è Premi Vallverdú –atorgat l’any 2014 i que presentem avui— duu precisament per títol La digitalització de l’Altre i incorpora el subtítol Els reptes de la democràcia en l’era del ciberespai. L’any passat, en l’acte de concessió dels premis, el professor Ruiz Caballero em va posar (amb el títol del seu llibre i amb la seua intervenció, en l’acte de lliurament del premi)  la mel a la boca, en termes col.loquials, i, posteriorment, la invitació de la Paeria a fer la presentació de l’assaig, un cop editat per Pagès, m’ha proporcionat l’oportunitat de fer-ne una lectura detallada.

 

Continua llegint «“La digitalització de l’altre”»

Share Button

La tragèdia de Santiago.

ALVIA Araia

 

LA TRAGÈDIA DE SANTIAGO, ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I LES XARXES SOCIALS

Sobre les 20’40 d’avui ha descarrilat un tren Alvia, prop de Santiago de Compostela. Sembla que finalment hi haurà més d’una cinquantena de ferits i més de 30 morts.

El tractament de l’accident, fins ara, ha estat molt més àgil en les emissores de ràdio i en les xarxes socials que en els canals de televisió.

Pel que fa a les xarxes, els comptes institucionals i d’ens com ADIF han trigat més de 2 hores a difondre informació d’un cert interès, la qual cosa pot significar que algunes institucions i companyies tenen comptes perquè resulta modern o per fer publicitat, però no n’entenen ni en comparteixen la filosofia.

D’ara endavant, podrem comprovar quin és el tractament que cada mitjà públic o privat donarà a les imatges, les informacions i els testimonis de l’accident. He pensat que tal vegada us podrien  interessar les recomanacions que en el seu moment va donar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en relació al tractament de les tragèdies personals.

 

Recomanacions del CAC sobre el tractament informatiu de les tragèdies personals

 

Share Button

La Catalunya virtual

  • Comparteixo amb vosaltres un fragment de la conferència que demà, 28 de febrer, a les 19’30, m’ha convidat l’Institut d’Estudis Ilerdencs a fer, dins el cicle “Eines d’Estat”, amb el títol De l’espai català de comunicació a la societat i la nació en xarxa.
  • La mentalitat col.lectiva dels catalans com a poble no és el resultat de cap u predisposició genètica, sinó més aviat de la suma d’actituds elaborades, durant segles, per sobreviure o enfrontar-se a un context polític desfavorable o antagònic. La nostra consciència nacional està amarada  per una tensió constant entre el seny i la rauxa, l’amor propi i la solidaritat, el compromís i el “tant se me’n fot”, l’orgull i l’autoodi, l’entusiasme i la rebentada. És cert. Però a començaments del segle XXI, la societat catalana presenta un alt nivell de cohesió social, sociabilitat i aptituds comunicatives, que s’articula cada cop més com una identitat en transició que evoluciona d’actitud resistencial  a projecte.punt cat
  • En termes de pràctica identitària forta, de voluntat de viure en català, de tenir un espai de comunicació propi, de consumir productes culturals generats aquí  i de  construir un univers simbòlic propi, hi ha a Catalunya una minoria social transformadora, que és força activa en tots els sentits i que agrupa una part substantiva dels internautes catalans actius. Quina és la magnitud d’aquest grup amb una pràctica identitària forta i compromesa?  L’any 2007 Manuel Castells i Imma Tubella el situaven a l’entorn del 19’4% de la població. Crec que aquest percentatge s’ha anat incrementant i encara que no arribi al 29’1%  dels catalans que només se senten catalans ni menys encara al 57% que seria el resultat d’afegir-hi el 27’9%  que se senten més catalans que espanyols (1ª onada del BOP del CEO, febrer 2013) Sigui com com sigui,  constitueix un sector transformador molt dinàmic i compromès amb la construcció d’una identitat que cada cop estarà menys determinada per l’orígen de les persones o per la història, i més per la capacitat de compartir interessos i un projecte fort d’autonomia personal, i que combina símbols d’identificació tradicionals, com el Barça, amb tocs cosmopolites i amb una simpatia creixent per un model alternatiu  de representació política. Per tant, no és estrany que la base social de l’independentisme, sobretot la més activa i transformadora, es trobi entre els usuaris d’Internet.
  • En comparació amb l’espai català de comunicació existent, fràgil i fragmentat, l’espai de la Internet catalana és més definit i robust. Mentre que els Països Catalans són encara una entelèquia política, els internautes catalans han aconseguit crear un espai a la xarxa que és accessible a tota la comunitat lingüística, i que està present en cada municipi i en cada comarca, d’una manera que cap altre mitjà de comunicació, cap altra institució o entitat no havia aconseguit mai abans.
Share Button