“Gracias a la vida”

“Gracias a la vida”.

Share Button

…aquests dies no em trec del cap el Gracias a la vida, la cèlebre cançó de Violeta Parra que diu allò de “Gracias a la vida que me ha dado tanto/Me ha dado la risa y me ha dado el llanto/Y el canto de ustedes que es mi mismo canto/Y el canto de todos que es mi propio canto”.

Podeu llegir l'article complet que avui publico a SEGRE

 

Share Button

Foix i la vall del Corb

L’any 1988, l’IEI va publicar La vall del Corb, un llibre col.lectiu sobre aquest territori que s’ubica entre la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barberà i les Garrigues. És un d’aquests petits països de Catalunya que  conserven la seua identitat,  sense fer massa cas a la divisió comarcal vigent, i que constitueixen una unitat de paisatge, conreus, història i, sobretot, d’identitat i de memòria dels seus fills. Els autors d’aquell llibre eren Josep Vallverdú, Joan Duch, Josep-Joan Piquer, Ramon Boleda i Daniel Gelabert.

Aquesta primavera, Lluís Foix, un dels periodistes amb més experiència, olfacte professional i talant literari del país, fill de Rocafort de Vallbona, ha publicat La marinada sempre arriba, un llibre que és simultàniament unes memòries d’infantesa i un recorregut impressionista i minuciós per la vida de pagès, les històries, les petites i grans alegries i tristeses de la vida rural a la vall del Corb, en els anys de la postguerra. El poeta Joan Margarit ha comparat els valors literaris de la prosa de Lluís Foix, en aquest llibre, amb Josep Pla i Gaziel, i n’ha fet un pròleg entusiasta que convida a llegir-lo.

Un servidor s’ha llegit en un parell de tirades més de tres quartes parts d’un llibre que us encadena, capítol a capítol, en part perquè gairebé es pot llegir com una novel.la o com un seguit de relats breus. Les olors de la pagesia, els aliments i els conreus,l’estraperlo, el mercat, la Setmana Santa, els cafès, els mestres i els metges, el balls, les gelades, els aiguats… i els personatges de les històries hi són retratats amb un llenguatge i un ritme que us enxampen des del començament dels records d’aquest noi que l’any 59 desembarca de l’Alsina Graells, a la ronda de la Universitat de Barcelona, amb una “maleta de cartró, blanca amb ratlles marrons”, per provar fortuna.

“El futur de les persones no està escrit, sinó que s’inventa dia a dia. Però l’arrelament a la terra, a la família, als primers mestres, als amics primigenis, als cops que dóna la vida des de ben jove, no s’oblida mai. Són trets definitius en el caràcter i la trajectòria de tothom.”

Això diu l’autor, en les primeres pàgines del llibre. Ras i curt. Si el llegiu, estic segur que no deixareu de trobar-lo honest, entretingut i precís en cada paraula, en cada frase i en cada història.

Publicat a SEGRE el 21 d’abril de 2013

Share Button

L’autèntic abast del rescat del sistema financer espanyol

Mariano Rajoy
Mariano Rajoy (Photo credit: Wikipedia)

Rajoy ha perdut el discurs i la credibilitat, segons Lluís Foix.

Share Button

Crisi de valors o de conductes?

Negligencia, codicia y mentiras.  Nou article del periodista Lluís Foix. Crisi o acumulació de negligència, mentides i cobdícia? Crisi de valors o crisi d’accions i omissions?

Estocolm
Estocolm (Photo credit: Saül Gordillo)
Share Button

Rajoy, desbordat

En general, la compareixença del president del Govern espanyol, en una singular roda de premsa celebrada en la seu d’un partit polític, no només no ha servit per generar confiança o donar respostes, sinó que ha rebut una gairebé unànime valoració negativa, per part dels comentaristes polítics més sensats i influents del país.

Com a mostra, us suggereixo la lectura de  l’article publicat per Lluís Foix, en el seu blog, titulat “Estamos en zona de rescate”.

Share Button