LA LLENGUA CATALANA EN UNA REPÚBLICA INDEPENDENT

 

El proppassat dijous, 13 de novembre,es va presentar el número 39 de la revista Arts al Born Centre Cultural de Barcelona, que inclou un dossier sobre  “La cultura per un nou Estat. Un Estat per a una nova Cultura".
 

L'acte va comptar amb les intervencions de
Jaume Vilella, president del Cercle de Belles Arts de Lleida
Francesc Català, director d’Arts
Alberto Velasco, coordinador del dossier
Josep M. Solé i Sabaté, director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en representació del president de la Diputació de Lleida
Josep Borrell i Figuera, director dels SS.TT. de Cultura a Lleida

 

L’acte es va cloure amb un debat moderat per Quim Torra, director del Born Centre Cultural, al voltant del tema tractat al dossier i en què participaran els autors que hi han escrit: Joan Manuel Tresserras, Vicenç Villatoro, Eduard Voltas, Carles Duarte i Miquel Pueyo.

 

En aquest post podeu llegir, si us interessa, la meua col.laboració en l'esmentat dossier. el títol és el mateix que l'encapçala.

 

Continue reading

Share Button

Viquimarató nit digital 3 d’octubre de 2014 a Lleida

Viquipèdia:Viquimarató nit digital

 

La Viquimarató nit digital és una activitat organitzada anualment per Amical Wikimedia i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, on diversos voluntaris realitzaran una Viquimarató amb l'objectiu d'ampliar amb referències fiables els articles sobre la llengua catalana a la Viquipèdia. Al mateix temps, la Viquimarató servirà d'introducció a la Viquipèdia per aquells assistents que encara no estiguin avesats amb el seu funcionament.

Continue reading

Share Button

Catalunya, la llengua i el sobiranisme

Demà, 7 de març, a les 20'30, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Balaguer, m'han convidat a parlar de “Catalunya 1714-2014: Una comunitat nacional i llingüistica resilient”. Us anticipo una petita part de les conclusions.

 

  •  La globalització ha posat en contacte el que és local i el que és mundial, i ha iniciat un procés d’eliminació de les fronteres, especialment en allò que és útil perquè el planeta esdevingui un espai comercial i econòmic únic. Aquest procés no pot ser definit ni com a intrínsecament negatiu ni com a absolutament positiu. És innegable que té unes implicacions sociopolítiques, culturals i ideològiques força importants i que presenta aspectes positius (l’extensió del dret humanitari, l’aparició de moviments supraestatals i d’organitzacions solidàries, la difusió de coneixements), al costat d’aspectes negatius (l’ampliació de la distància existent entre països industrialitzats i països pobres, la tendència al pensament únic). En els inicis del segle XXI, per tant, la societat catalana es troba immersa en un context mundial en transformació de llengües en contacte, inseparable d’aquest procés d’estructuració d’un nou espai global econòmic i comunicatiu, i de la intensificació de grans moviments de població, que incideix cada vegada més en la vida quotidiana dels ciutadans de tot el món i que modifica substancialment el terreny de joc de les cultures.
  • En aquest context, a començaments del segle XXI, la creació d’un estat català independent pot constituir també una nova oportunitat per reforçar i garantir la pervivència i l’ús normal de la nostra llengua, però també per dissenyar amb imaginació un marc legal, educatiu, cultural i tecnològic per a la diversitat lingüística actualment existent a Catalunya (amb més de 200 llengües de tot el món) que sigui generós però integrador i on aquesta integració, així com el prestigi, el poder simbòlic i la necessitat d’ús juguin a favor del català, que, a banda de ser la nacional, continuarà, almenys durant un temps, essent la més feble.felipv 
Share Button

Summa iniuria

La darrera resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que obliga cinc escoles catalanes a fixar una utilització mínima de l’espanyol per satisfer la demanda de les cinc famílies que no volen que els seus fills siguin escolaritzats en català, és un altra de les gotes que fan vessar un got que fa temps que es desborda.

L’administració de justícia a Espanya no és un àmbit amb gaire millor imatge que la política o la monarquia. Per moltes raons, una majoria  ciutadans no creuen que sigui exactament la mateixa per a tothom, ni que s’apliqui prou eficaçment i diligentment a castigar als protagonistes de la corrupció política o econòmica,  ni als responsables de la crisi del sistema financer.

Quan, en canvi, uns magistrats o un tribunal cauen en  la temptació de pretendre modificar, enlloc d’interpretar,  l’ordenament jurídic de l’educació a Espanya o a Catalunya i es converteixen en legisladors o executors d’una determinada manera de pensar, no és d’estranyar que la societat catalana, els educadors i les famílies dubtin entre acatar una sentència o resistir-se a veure la justícia i la voluntat democràtica manipulades per la sentència d’un tribunal. En democràcia, la minoria ha de ser respectada, però una minoria no pot pretendre modificar les lleis de què la majoria s’ha dotat democràticament, ni finiquitar un model d’immersió lingüística que ha estat durant anys modèlic i eficaç,  ni modificar per mitjà d’un seguit de batalles judicials allò que les urnes han expressat i les assemblees legislatives han acordat. En aquest cas, la societat catalana té tot el dret d’apel.lar al conegut prinicipi jurídic establert per Ciceró (“Summum ius, summa iniuria”), el sentit del qual jo crec que tots entenem.

Publicat a SEGRE el 2 de febrer de 2014

Share Button

Viure en català sense retallades

Dijous, a les 18’30 hores, a la Sala de Juntes de la 2ª planta del Rectorat de la Universitat de Lleida, taula rodona sobre el tema “La llengua: cohesió o confrontació”, amb la participació de Ramon Sistac, Conxita Navarro i Montse Baquero. Modera Miquel Pueyo.

Share Button