Bolonya i la lectura

En gran manera, la literatura infantil i juvenil és el futur de la literatura, perquè, sense lectors, la literatura deixaria d’existir o es convertiria en tota una altra cosa, un solipsisme dels que escriuen com si només existís el jo i tota la resta fossin emanacions mentals d’aquest jo. Podeu continuar llegint l'article que avui m'ha publicat SEGRE.

Share Button

Rellegir

En el debat sobre el futur de les biblioteques i dels llibres en paper, gairebé sempre s’acaba citant un relat breu de Jorge Luís Borges (La biblioteca de Babel), on l’escriptor argentí s’imaginava el món com una biblioteca sense límits i amb un nombre infinit de llibres, dipositats en milers de passadissos i plantes connectades per interminables escales de caragol.

Un servidor combina la possessió d’una biblioteca que s’ha fet massa gran per a una casa, amb la utilització constant de recursos digitals (ordinador, telèfon mòbil, llibre digital…), que resulten una mica més incòmodes de llegir i plantegen incògnites sobre l’obsolescència de formats i suports. A causa d’una petita reforma, la meua parella i jo hem hagut de desplaçar tots els llibres i materials en paper i –com suposo que faríeu tots– hem aprofitat a fer-ne una tria.

Sotmesos a judici, he descartat un nombre considerable dels meus llibres, a pesar de les dificultats que la nostàlgia i les manies personals plantegen, en aquests casos. D’entrada, podré prescindir d’un cert nombre de diccionaris, enciclopèdies, revistes científiques i vocabularis que  són consultables (més còmodament) a internet. En segon lloc, són molts els autors i les obres –tant de creació literària com d’assaig, acadèmiques, científiques– que no han resistit el pas del temps i que estic segur que no rellegiré mai…    Quins, tanmateix, se m’apareixen com a essencials, pel fet d’haver estat llibres de formació? Al costat d’aquests i aquestes, salvaré els autors i obres que es mereixen, almenys, un marge de confiança que pot ésser d’anys. Finalment, els llibres que he rellegit i que segurament continuaré rellegint, en els anys a venir: el Quijote, el Tristram Shandy, l’Ulisses, Guerra i pau, la Bíblia, els Assaigs de Montaigne, els poemes de Màrius Torres… que constitueixen el meu cànon personal; aquella trentena de llibres que jo m’enduria –abans, això sempre es preguntava en les entrevistes amb pretensions— en una illa deserta, on probablement no tindria cobertura, ni energia elèctrica, ni piles…

 

Publicat a SEGRE el 19 de juliol de 2015

Share Button

Elogi de l’avorriment

Durant el curs, una setmana plena d'activitats es pot justificar com una manera bondadosa d'omplir el temps dels fills, mentre els pares treballen. En canvi, quan arriben les vacances escolars, l’obsessió perquè els nens no s’avorreixin no és gaire saludable, sobretot perquè els impedeix de buscar dins d’ells mateixos, inventar i fer coses fora de les pautes habituals de consum. ¿Som conscients que sense una mica de tedi no hi hauria hagut tecnologia, descobriments ni literatura, ni –en conseqüència—inventors, descobridors, ni lectors? Volem que tot sigui divertit i distret, des de la pedagogia a l’amor, passant per la música i l’oci, i l’horror del buit que ens domina ens duu, de vegades, a sepultar els nostres fills amb jocs, activitats programades, viatges, competicions i qualsevol cosa que serveixi per omplenar el gran forat del temps.

            ¿Quin infant que no hagi tingut ocasió d’avorrir-se i no li hagi calgut mai contemplar l’anar i venir de les formigues o l’aparició de figures entre les ratlles de sol que travessen una persiana, o no que no hagi hagut d’esperar-se despert al llit, mentre no arribaven els Reis, pot sentir-se realment temptat pel vessament de sang, l’amor, la recerca de tresors o l’aparició de monstres fabulosos, en les pàgines d’un llibre, per exemple? Vivim –fins i tot, durant les vacances– permanentment accelerats i res no ens convida de manera prou imperativa a fer de la lectura, de la meditació o del vagareig una activitat essencial per a la vida. ¿Com pot madurar una persona que no aprèn a fer-se  companyia a ella mateixa, ni desplega  la capacitat de crear les seues regles i gestionar el seu temps?

Si m’ho permeteu, jo us convidaria a permetre que els vostres fills s’avorreixin, ni que sigui una mica… i es posaran a pensar o a llegir, a la curta o a la llarga. Es tracta d’una experiència imprescindible per al seu desenvolupament intel·lectual i per a la conquesta de la seua autonomia. El tedi és un gran mestre i d’una mica d'avorriment estival en surten els grans lectors i les persones que saben estar amb elles mateixes i convertir el temps "mort" en una font d'aprenentatge moral i intel.lectual.

Publicat el 5 de juliol de 2015 a SEGRE

 

índex

Share Button

L’escriptura i la lectura com a teràpies. El joc de la vida.

Hi ha molts motius per creure que l’escriptura (especialment, l’autoescriptura) i la lectura, com a expressions essencials de la condició humana, han tingut i continuen tenint un valor terapèutic.

James W.Pennebaker, terapeuta i investigador nordamericà va escriure un llibre alliçonador sobre el paper de la confessió i els efectes de la comunicació interpersonal, i sobre els seus efectes terapèutics. Traduït al castellà com a El arte de confiar en los demás, Pennebaker hi incorpora el resultat de les seues investigacions i un bon grapat d’anècdotes i reflexions històriques i antropològiques, que reforcen la seua hipòtesi.

Des del camp de l’escriptura i de la crítica literària, també s’han realitzat aportacions interessants. Em permeto de recomanar algunes traduccions al castellà que us poden interessar si esteu encuriosits pels vincles entre la creativitat, la confessió i les dimensions fisiològica i psicològica de l’ésser humà: La escritura terapéutica. Claves para escribir la vida y la creación literaria, de Silvia Adela Kohan; Escribirse. La autobiografia como curación de uno mismo, de Duccio Demetrio, i (aquest cop en l’original italià) un llibre-joc del mateix Duccio Demetrio, titulat Il gioco della vita. Kit autobiografico.

Tots aquests llibres poden interessar a qualsevol persona, però també al terapeuta i fins i tot a l’estudiós de la literatura. Una altra orientació específica seria la dels estudis sobre el bloqueig creatiu (existeix una traducció al català de l’obra de Victoria Nelson, amb el títol Sobre el bloqueig de l’escriptor), però aquesta ja seria una altra qüestió, centrada en les dificultats personals, tècniques i creatives de l’escriptor que s’ha bloquejat.

En síntesi, un altre d’aquells àmbits del coneixement i la curiositat que desborden els límits arbitraris entre disciplines i entre orientacions, i que, en fer-ho, susciten un interès i un apassionament absolutament humans i transversals.

Share Button

Escriure per a la web, llegir a la web…

Llegir és una activitat secular, però sovint no tenim ni idea de com s’aprenia a llegir, com es llegia, qui llegia… en el món clàssic, en l’Edat Mitjana, a principis del segle XX… ni ens aturem gaire a pensar qui llegeix i com es llegeix en l’actualitat.

Comencem a saber algunes coses de les diferències entre llegir un paper o fer-ho en una pantalla d’ordinador, un mòbil, un llibre electrònic… i, en conseqüència, sobre la influència que la manera de llegir té (o pot tenir) sobre la manera d’escriure.

Sens dubte, la irrupció de l’audiovisual, primer, i d’Internet, més endavant, ha modificat també la manera, el lloc, el ritme… de llegir, però no ha eliminat la lectura. L’ha feta més anàrquica, diu l’escriptor alemany Hans Magnus Enzensberger, però no l’ha eliminada.

Per això, cada cop que em trobo amb un llistat breu de recomanacions sobre com escriure per a la web, em demano si no hauríem de fer un exercici previ d’anàlisi de com llegim o hauríem de llegir a la web, entre d’altres coses.

La immediatesa, la rapidesa, la brevetat són algunes de les característiques associades automàticament a l’escriptura per a la xarxa, però hauríem de conèixer millor les corresponents a la lectura a la xarxa, si volem arribar a conclusions més sòlides i a criteris més sòlids que una llista amb mitja dotzena de recomanacions.

Share Button