Enciclopèdia “a la turca”

Hi ha una mena de literatura sobre les ciutats que no té a veure amb el discurs de la política municipal o la promoció turística,  marcada pels vincles de l’autor amb el lloc, que es caracteritza per una erudició irònica i matisada, i pel recurs a la digressió de la narració periodística, a l’estil de Josep Pla. A Europa, el plusmarquista d’aquesta narrativa va ser el polígraf turc  Reşat Ekrem Koçu (1905-1975), que es va embarcar en l’edició de dues inacabades enciclopèdies sobre Istanbul, que constitueixen una exòtica col.lecció de curiositats, ruïnes, excentricitats, personatges i racons de la ciutat, i que va influir en escriptors més joves, com el Nobel Orhan Pamuk. Editades en fascicles setmanals, la primera Ansiklopedisi va aparèixer entre 1944 i 1951, i va arribar a la lletra B, i la segona, en 11 volums redactats entre 1958 i 1973, es va interrompre a la G.

            Des del meu punt de vista, un lleidatà encara jove i amb mèrits per convertir-se en el nostre Koçu, seria Vidal Vidal –de qui Vallverdú va escriure que “hauria pogut ben bé tirar per estudiós etern, i hauria estat un savi”–, no només per la proesa d’haver escrit i publicat l’extensa sèrie de Les Rutes de Ponent, sinó sobretot per les 1.101 pàgines de La ciutat de l’oblit : un llibre desbordant, una mena de Les mil i una nits en versió lleidatana, escrit amb estilogràfica i mancat d’un índex alfabètic que l’hagués fet més pràctic però no més apassionant. Salvant les distàncies, Istanbul i Lleida comparteixen la condició de ciutats devastades (Vallverdú deia que si una nit desaparegués la Seu, Lleida semblaria una vila fundada a finals del segle XIX), i també una certa coincidència en la manca d’autoestima i la melancolia dels seus habitants. El lector es preguntarà si aquesta diagnosi és vigent o si es va extingir amb el segle XX. Jo només dic que l’any 1971, mentre Pau Casals executava el seu cèlebre concert a l’ONU, un insigne músic de la terra encara proposava convertir la “lleidanalogia” en disciplina universitària per als que “sientan profundamente a Lérida”. Pel que fa a Ia ciutat del Bòsfor, Pamuk la descriu com a vigent, en el seu llibre Istanbul. Ciutat i records, publicat l’any 2003. Quant a Lleida, jo deixo aquesta pregunta al lector, si més no mentre en Vidal Vidal no ens doni l’alegria  d’escriure una Enciclopèdia de Lleida “a la turca”.

Publicat el 5 d'abril de 2015 a SEGRE

Share Button