En David ve del dentista

Es comparteixen cada dia (a Facebook, a Instagram, en els grups de WhatsApp) fotos i videos de nadons d’allò més divertits. Segons una estadística realitzada en el Regne Unit, una parella humana pot arribar a penjar unes 1.500 fotos dels seus plançons, abans que facin cinc anys. Nadons i gatets constitueixen el contingut més tendre d’internet. Milions de persones han vist el cèlebre video David after dentist, on es pot veure com un nen de set anys contesta a les preguntes del seu pare, encara sota els efectes de l’anestèsia. Com que el video és del 2009, caldrà esperar a l’any 2020, quan el David en farà 18, per saber què en pensa, de la seua  involuntària popularitat. Tant pot ser que n’estigui encantat com que reaccioni com la jove austríaca de 18 anys (ho explica la revista Die Ganze Woche) que ha denunciat als seus pares per haver penjat a Facebook mig miler de fotos de la seua infantesa, a pesar que des dels 14 anys els demanava que les retiressin.

 

Continua llegint «En David ve del dentista»

Share Button

Infants en xarxa. A partir de quan?

Cada vegada que algú em pregunta a quina edat és recomanable que els infants disposin d’un mòbil intel.ligent, estic temptat de contestar que a la mateixa edat establerta per votar o conduir automòbils. Si no és possible, almenys ho endarreriria fins als 16 o els 14. Un smartphone serveix per a tantes coses i requereix tanta maduresa per gestionar-ne els riscos –fins i tot els més freqüents, com ara conduir fent-lo servir o posar-se alegrement en un grup de whatsapp de pares— que no n’hauríem de lliurar un a un menor, sense una fer una profunda reflexió. Això, en teoria, perquè després llegeixes que un de cada quatre nens (als 10 anys) o un de cada dos (als 11 anys) té mòbil amb accés a internet i et preguntes com hem arribat fins aquí. Si hi afegim que un 21% dels nens catalans ingressen en xarxes socials abans dels 10 anys –l’edat mínima legal són els 14–, arribarem a la conclusió  que tenim un problema o, almenys, que estem corrent un risc elevat.

Fa pocs anys, la policia i els psicòlegs recomanaven als pares que els nens o adolescents es connectessin a internet en companyia i en un lloc central de la casa. En l’actualitat, la generalització del mòbil connectat a la xarxa converteix aquesta recomanació en obsoleta i reclama una altra manera d’afrontar els riscos de la hiperconnexió. Ja he dit que sóc del parer d’endarrerir tant com es pugui la possessió del mòbil i de fer-ho amb condicions estrictament pactades. Els infants de set anys –els que abans féiem la Comunió i rebíem primer rellotge o l’estilogràfica– adquireixen ràpidament competències tecnològiques, però la maduresa necessària per gestionar xarxes o whatsapps no s’assoleix –ni de bon tros– tan aviat. Què podem fer, doncs? Almenys, pares i docents hauríem de ser conscients de la necessitat d’educar-los digitalment, i hauríem de ser més experts, a l’hora de fer-ho. Perquè això sigui possible, la societat i les institucions s’haurien de convéncer que la disponibilitat de temps familiar de qualitat és una de les eines educatives més importants i més desateses.

Publicat a SEGRE el 12 de febrer de 2018

Share Button

La mort a internet

  • Us recomano aquest reportatge de la periodista Rebeka Yanke.

http://www.elmundo.es/sociedad/2016/06/04/5751ba6eca4741d5678b4624.html

Share Button

EL WHATSAPP I ALTRES HERBES

Jo també vaig confiar, durant uns anys, en el poder emancipador d’internet, en l’emergència d’un paradís d’empoderament i cooperació, i en un programari i un maquinari que semblaven capaços d’obrir-nos les portes d’un món millor. En l’actualitat, sense arribar a l’escepticisme tecnològic, m’he tornat  molt més prudent i crític, en relació a l’anomenada intel.ligència col.lectiva d’internet. Sobretot pel que fa a les xarxes socials, em fa l’efecte  que estem regalant un excés d’informació personal –a canvi d’una mica de companyia i de reconeixement—, i això no només facilita la vigilància del que fem i opinem, sinó que proporciona moltes dades sobre el nostre potencial com a consumidors.

No sé si estareu o no d’acord amb mi, però crec que la més exposada de les aplicacions “intel.ligents” amb què ens hem dotat és el WhatsApp, o serveis similars. Tenen una certa utilitat però també són amplificadors sorollosos i incessants –recordeu la famosa tarda de l’apunyalador de Lleida i els rumors estúpids que es van divulgar?–  i en una font d’estrés i conflictes, per a algunes relacions: discussions interminables, interpretacions conflictives dels silencis i del temps de resposta…

Tinc la impressió que no estem dissenyant tecnologies o gadgets per fer alguna cosa, sinó que comencem a fer determinades coses per la senzilla raó que tenim els recursos per fer-les. Hi ha alguna altra explicació per a conductes com la de les persones que van fotografiar (i difondre a través de Whatsapp) el cos d’una menor d’edat, morta en un accident de trànsit, a les Valls de Valira? En aquest cas, sembla que la policia ha pogut actuar amb diligència i eficàcia, però l’arrel d’aquesta mena d’abusos que poden arribar a constituir un delicte greu es troba –si més no, en part—en la convicció que és gratis i immediat, que tothom ho fa i que, al capdavall, tot el que pot ésser fet amb la tecnologia de què disposem ha de ser fet, sense cap mena de restricció moral o ètica.

Publicat a SEGRE el 28 de febrer de 2016

Share Button

3 hores al dia dedicats al mòbil i la tauleta

Si us interessa, podeu consultar les dades bàsiques d'un estudi sobre el temps que dediquen internautes de 50 països al mòbil, la tauleta i l'ordinador de taula o el portàtil. Com a curiositat, els  joves dediquen més temps a veure vídeos o televisió en línia, a través de dispositius digitals, que no pas a veure el televisor. Les 8 tendències principals queden representades en aquesta infografia.

 

3b847b0278c4281b87a4c3cb82171087

Share Button