Humor i humor

Com ja sabeu, a Espanya tenen molt d’èxit els acudits de catalans i si a més incorporen l’humor negre, el resultat sol ser senzillament insuperable

Share Button

Si voleu, podeu llegir el contingut íntegre de l'article que avui, 16 d'abril de 2017,  m'ha publicat SEGRE. Me'l va inspirar aquesta notícia abracadabrant…de la Legión cantant el seu himne, en l'ala doncològica d'un hospital infantil.

 

Share Button

En David ve del dentista

Es comparteixen cada dia (a Facebook, a Instagram, en els grups de WhatsApp) fotos i videos de nadons d’allò més divertits. Segons una estadística realitzada en el Regne Unit, una parella humana pot arribar a penjar unes 1.500 fotos dels seus plançons, abans que facin cinc anys. Nadons i gatets constitueixen el contingut més tendre d’internet. Milions de persones han vist el cèlebre video David after dentist, on es pot veure com un nen de set anys contesta a les preguntes del seu pare, encara sota els efectes de l’anestèsia. Com que el video és del 2009, caldrà esperar a l’any 2020, quan el David en farà 18, per saber què en pensa, de la seua  involuntària popularitat. Tant pot ser que n’estigui encantat com que reaccioni com la jove austríaca de 18 anys (ho explica la revista Die Ganze Woche) que ha denunciat als seus pares per haver penjat a Facebook mig miler de fotos de la seua infantesa, a pesar que des dels 14 anys els demanava que les retiressin.

 

Continua llegint «En David ve del dentista»

Share Button

Infants en xarxa. A partir de quan?

Cada vegada que algú em pregunta a quina edat és recomanable que els infants disposin d’un mòbil intel.ligent, estic temptat de contestar que a la mateixa edat establerta per votar o conduir automòbils. Si no és possible, almenys ho endarreriria fins als 16 o els 14. Un smartphone serveix per a tantes coses i requereix tanta maduresa per gestionar-ne els riscos –fins i tot els més freqüents, com ara conduir fent-lo servir o posar-se alegrement en un grup de whatsapp de pares— que no n’hauríem de lliurar un a un menor, sense una fer una profunda reflexió. Això, en teoria, perquè després llegeixes que un de cada quatre nens (als 10 anys) o un de cada dos (als 11 anys) té mòbil amb accés a internet i et preguntes com hem arribat fins aquí. Si hi afegim que un 21% dels nens catalans ingressen en xarxes socials abans dels 10 anys –l’edat mínima legal són els 14–, arribarem a la conclusió  que tenim un problema o, almenys, que estem corrent un risc elevat.

Fa pocs anys, la policia i els psicòlegs recomanaven als pares que els nens o adolescents es connectessin a internet en companyia i en un lloc central de la casa. En l’actualitat, la generalització del mòbil connectat a la xarxa converteix aquesta recomanació en obsoleta i reclama una altra manera d’afrontar els riscos de la hiperconnexió. Ja he dit que sóc del parer d’endarrerir tant com es pugui la possessió del mòbil i de fer-ho amb condicions estrictament pactades. Els infants de set anys –els que abans féiem la Comunió i rebíem primer rellotge o l’estilogràfica– adquireixen ràpidament competències tecnològiques, però la maduresa necessària per gestionar xarxes o whatsapps no s’assoleix –ni de bon tros– tan aviat. Què podem fer, doncs? Almenys, pares i docents hauríem de ser conscients de la necessitat d’educar-los digitalment, i hauríem de ser més experts, a l’hora de fer-ho. Perquè això sigui possible, la societat i les institucions s’haurien de convéncer que la disponibilitat de temps familiar de qualitat és una de les eines educatives més importants i més desateses.

Publicat a SEGRE el 12 de febrer de 2018

Share Button

Acolliment, adopció, infants ferits però lluminosos. Una gran història.

Comparteixo amb vosaltres un vídeo que m'ha agradat, m'ha impressionat i m'ha fet una mica de mal. D'aquella mena de mal que és inseparable de l'experiència de viure de debò, sense pedaços. Compte, us pot emocionar una mica massa…

Creat originalment per al 168 Film Festival, ReMoved segueix la història emocional a través dels ulls d’una nena retirada d'una família disfuncional i que passa a viure en el règim de família d’acollida.

Segons Afabar (Associació de famílies acollidores de Barcelona), "Seria impossible comprendre plenament la vida i les emocions d’un nen que entra en el sistema de protecció de les famílies acollidores, però aquest curt retrata aquesta experiència des d’una llum poètica, amb els matisos de la por, la ira , la tristesa , i una mica d’esperança.” 

Si el primer video us deixa el cor encongit (el treball de la jove actriu Abby White és corprenedor), vegeu la continuació. Algunes coses prenen un caire una mica diferent.

Share Button

La gramàtica de la fantasia

Gianni Rodari va ser un escriptor, pedagog i periodista italià. Si no hagués mort l’any 1980, aquest mes d’octubre hauria fet 95 anys. Va començar a treballar com a mestre durant l’hivern del 37 al 38. Donava classes als fills d’un grup de jueus alemanys que van creure, durant uns mesos, que havien aconseguit escapar de les persecucions racials i vivien prop del Maggiore, un llac que és en part italià i en part suís.

 

Continua llegint «La gramàtica de la fantasia»

Share Button