Acolliment, adopció, infants ferits però lluminosos. Una gran història.

Comparteixo amb vosaltres un vídeo que m'ha agradat, m'ha impressionat i m'ha fet una mica de mal. D'aquella mena de mal que és inseparable de l'experiència de viure de debò, sense pedaços. Compte, us pot emocionar una mica massa…

Creat originalment per al 168 Film Festival, ReMoved segueix la història emocional a través dels ulls d’una nena retirada d'una família disfuncional i que passa a viure en el règim de família d’acollida.

Segons Afabar (Associació de famílies acollidores de Barcelona), "Seria impossible comprendre plenament la vida i les emocions d’un nen que entra en el sistema de protecció de les famílies acollidores, però aquest curt retrata aquesta experiència des d’una llum poètica, amb els matisos de la por, la ira , la tristesa , i una mica d’esperança.” 

Si el primer video us deixa el cor encongit (el treball de la jove actriu Abby White és corprenedor), vegeu la continuació. Algunes coses prenen un caire una mica diferent.

Share Button

Hi hauria d’haver un paradís…

Hi hauria d'haver un paradís…

Una persona propera, una dona de la meua família, internada a l'Hospital de Santa Maria, afronta les que probablement seran les darreres hores de la seua vida. Recordo especialment com la meua mare m'explicava que aquesta persona s'escapava al col.legi on duia el seu fill, fa gairebé quaranta anys, a l’hora del pati, perquè la feia patir que li peguessin o el molestessin els altres xiquets.

¿Per què sembla que algunes persones (per menudes o insignificants que siguin o es facin, per escapar de la malícia dels altres) hagin de passar per circumstàncies d’una mesquinesa i d’una tristesa diguem-ne especials? És per a casos com aquests, que ens caldria creure en l’existència d’un paradís on tots els plors fossin eixugats i totes les humiliacions, esborrades.

Share Button