El paisatge de la boira i l’escriptura. Unes notes.

          La boira és un tòpic que els lleidatans estimem i descrivim en termes de familiaritat i nostàlgia. "I veig mon Segre, i son hivern boirós…/I beso el Thames pel record pietós.", va escriure Morera i Galícia, des de Londres; Agelet i Garriga la descriu sensualment com “una bresca”; per a Màrius Torres, “la boira és fidel com el meu esperit”; Jordi Pàmias escriu sobre el “fosc demà de les tardes de boira”… Josep Vallverdú va titular Indíbil i la boira un dels seus llibres de memòries; La boira era el títol d’una revista publicada l’any 1979, i Guillem Viladot en parla d’aquesta manera:

 

Continue reading

Share Button

El benefici de l’escriptura. Literatura per a periodistes o periodisme per a escriptors

El professor LL.A. Chillón ha suggerit una nova definició de la literatura:

  • “La literatura és un mode de coneixement de natura estètica que cerca de copsar i d’expressar lingüísticament la qualitat de l’experiència.”

La novel.la realista del segle XIX va projectar una nova representació de la realitat i va propiciar una connexió entre la literatura i la premsa, a través de la novel.la, que és un gènere pluriestilístic especialment adaptat per expressar lingüísticament la qualitat de l’experiència humana. Novel.les d’autors com Balzac, Dumas… es van publicar en format de fulletó, amb la intenció d’incrementar les vendes dels diaris que les publicaven.

El periodisme clàssic partia d’unes preguntes bàsiques (què, qui, quan, on,

Continue reading

Share Button

L’escriptura i la lectura com a teràpies. El joc de la vida.

Hi ha molts motius per creure que l’escriptura (especialment, l’autoescriptura) i la lectura, com a expressions essencials de la condició humana, han tingut i continuen tenint un valor terapèutic.

James W.Pennebaker, terapeuta i investigador nordamericà va escriure un llibre alliçonador sobre el paper de la confessió i els efectes de la comunicació interpersonal, i sobre els seus efectes terapèutics. Traduït al castellà com a El arte de confiar en los demás, Pennebaker hi incorpora el resultat de les seues investigacions i un bon grapat d’anècdotes i reflexions històriques i antropològiques, que reforcen la seua hipòtesi.

Des del camp de l’escriptura i de la crítica literària, també s’han realitzat aportacions interessants. Em permeto de recomanar algunes traduccions al castellà que us poden interessar si esteu encuriosits pels vincles entre la creativitat, la confessió i les dimensions fisiològica i psicològica de l’ésser humà: La escritura terapéutica. Claves para escribir la vida y la creación literaria, de Silvia Adela Kohan; Escribirse. La autobiografia como curación de uno mismo, de Duccio Demetrio, i (aquest cop en l’original italià) un llibre-joc del mateix Duccio Demetrio, titulat Il gioco della vita. Kit autobiografico.

Tots aquests llibres poden interessar a qualsevol persona, però també al terapeuta i fins i tot a l’estudiós de la literatura. Una altra orientació específica seria la dels estudis sobre el bloqueig creatiu (existeix una traducció al català de l’obra de Victoria Nelson, amb el títol Sobre el bloqueig de l’escriptor), però aquesta ja seria una altra qüestió, centrada en les dificultats personals, tècniques i creatives de l’escriptor que s’ha bloquejat.

En síntesi, un altre d’aquells àmbits del coneixement i la curiositat que desborden els límits arbitraris entre disciplines i entre orientacions, i que, en fer-ho, susciten un interès i un apassionament absolutament humans i transversals.

Share Button

Ciutat i viatge. El cas de Venècia

“I els lleons de Sant Marc no s’han prosternat mai davant dels altres sants” Predrag Matvejevitch

Venècia

Per tercera vegada, he tingut l’oportunitat de passar uns dies a Venècia, en un petit apartament i relativament protegit de l’onada turística que la converteix –a l’estiu i com d’altres ciutats europees– en una mena de parc temàtic on naturals i turistes se superposen i es toleren amb major o menor entusiasme.

Enric Bou

Vaig tenir la sort de retrobar amb motiu de la visita el Dr.Enric Bou, professor de la Università Ca’Foscari (Venècia), amic des de fa anys (quan va impartir docència universitària a Lleida) i que acumula una llarga experiència docent en diverses universitats americanes i europees.

L’Enric és un especialista en literatura comparada i un magnífic assagista i investigador sobre les relacions entre l’escriptura, el viatge i les ciutats. Per exemple, és autor, entre d’altres obres, de La invenció de l’espai. Ciutat i viatge, tot just editada enguany per la Universitat de València.

Predrag Matvejevitch

Gràcies a les seves recomanacions vaig accedir a un llibre magnífic sobre la ciutat de Venècia, obra de Predrag Matvejevitch, un professor nascut a Bòsnia i Herzegovina (de pare rus i mare croata) que és autor d’una magnífica obra assagística i de recerca sobre les ciutats i els paisatges de la Mediterrània. Vaig tenir accés al llibre en la seva traducció francesa (L’autre Venise, editada l’any 2002 per Fayard), donat que l’original està escrit en serbocroat, però em sembla que existeix una traducció al castellà.

Allò més interessant que puc compartir sobre el viatge a Venècia, crec sincerament que és la lectura d’aquest llibre genial, fulgurant… que vaig acabar de llegir en el viatge de tornada. Venècia és una d’aquelles hiperciutats, d’aquells territoris del pensament i de la història que són difícils de descriure, sense caure en el lloc comú. En aquest cas, tant si heu viatjat a Venècia com si penseu anar-hi en un futur, us recomano vivament la lectura prèvia (o simultània) del llibre de Predrag, la coneixença del qual dec al meu amic Enric Bou.

Share Button

Escriure per a la web, llegir a la web…

Llegir és una activitat secular, però sovint no tenim ni idea de com s’aprenia a llegir, com es llegia, qui llegia… en el món clàssic, en l’Edat Mitjana, a principis del segle XX… ni ens aturem gaire a pensar qui llegeix i com es llegeix en l’actualitat.

Comencem a saber algunes coses de les diferències entre llegir un paper o fer-ho en una pantalla d’ordinador, un mòbil, un llibre electrònic… i, en conseqüència, sobre la influència que la manera de llegir té (o pot tenir) sobre la manera d’escriure.

Sens dubte, la irrupció de l’audiovisual, primer, i d’Internet, més endavant, ha modificat també la manera, el lloc, el ritme… de llegir, però no ha eliminat la lectura. L’ha feta més anàrquica, diu l’escriptor alemany Hans Magnus Enzensberger, però no l’ha eliminada.

Per això, cada cop que em trobo amb un llistat breu de recomanacions sobre com escriure per a la web, em demano si no hauríem de fer un exercici previ d’anàlisi de com llegim o hauríem de llegir a la web, entre d’altres coses.

La immediatesa, la rapidesa, la brevetat són algunes de les característiques associades automàticament a l’escriptura per a la xarxa, però hauríem de conèixer millor les corresponents a la lectura a la xarxa, si volem arribar a conclusions més sòlides i a criteris més sòlids que una llista amb mitja dotzena de recomanacions.

Share Button