La diputada Marta Rovira parlarà el 24 de maig amb els meus alumnes, a la Universitat de Lleida

Marta Rovira Vergés va nèixer a Vic. Té 36 anys, està casada i té una filla petita.És diputada del Parlament de Catalunya, portaveu i Secretària General d'Esquerra Republicana de Catalunya. Podeu seguir-la a través de les xarxes socials. El dia 24 de maig, a les 18'30, a la Sala de Juntes del 2n pis del Rectorat de la Universitat de Lleida, intervindrà sobre el tema "Les persones i els partits, en la política del segle XXI". A continuació, hi haurà un col.loqui amb els i les assistents.

Share Button

Networking i comunicació política. Algunes recomanacions pràctiques

Podeu accedir (o descarregar-vos d' Slideshare ) l'arxiu Estratègia de la comunicació política en xarxa. Aspectes pràctics, que correspon a una sessió que vaig impartir a Mollerussa el proppassat 27 de febrer, per invitació de la Federació de Lleida  d'Esquerra Republicana de Catalunya.

“Encara que no t’ocupis de la política, la política s’ocuparà de tu.” Aquesta és una frase històrica del cantant francès Yves Montand.  En la comunicació política convergeixen la comunicació, la política, el màrqueting, la sociologia…. Tal i com la coneixem va començar en els anys 50, als Estats Units, i se la va definir com un dels tres processos (conjuntament amb el lideratge i les estructures de grup) a través dels quals es mobilitzen i es transmeten les influències entre les institucions i els ciutadans votants. • Només durant una petita part de la història, el discurs polític s’ha vehiculat a través de textos impresos. Més tard, a través de canals molt poderosos i capaços d’arribar a més persones (la ràdio, el cinema i la televisió) i des de fa pocs anys, a través de les TIC: Internet, telèfons mòbils…

paradigma

Share Button

El poder: arribar-hi i abandonar-lo, segons E. Balladur

“El que marca la diferència entre les mentides útils i les mentides perilloses és l’èxit. Quan la ciutadania se sent satisfeta del resultat, perdona; quan se’n sent decebuda, nodreix contra el mentider un rancor sense pietat. Després ve l’oblit, sanció suprema.”

Això va escriure Édouard Balladur, el primer ministre francès que va cohabitar amb Mitterrand, en un llibre titulat Maquiavel en democràcia, que jo recomanaria a qualsevol polític en actiu o a qualsevol persona interessada en la comunicació política.

M'han interessat especialment les reflexions de Balladur sobre les dificultats que té un polític per decidir en quin moment ha de plegar. Pot ser assenyat i decidir-ho ell o pot decidir-ho el destí: el fracàs en unes eleccions, la mort… Difícilment se n'adonarà a temps però voler estar sempre en tot és una feblesa o, pitjor encara, resulta ridícul.

Segons Balladur, el polític ha d'escollir entre conquerir el poder i extreure les passions i sensacions del moment passar a la història, un cop mort. “El polític viu en l’angoixa. Ha de voler, malgrat tot, continuar present en la memòria dels homes? Però, que li pot importar el que pensin d’ell quan ja no hi sigui? No valdria més ser oblidat?”

Balladur, lexprimer ministres de la cohabitació

Share Button