Llibertat en xarxa

Val a dir que probablement no eren conscients que la censura no acaba de funcionar prou bé en una societat digital amb noves formes d’organització ciutadana i s’acaba convertint en un joc del gat i la rata. En tot moment, els catalans van poder saber quin era el seu col·legi; amb les IP alternatives, els ordinadors van continuar funcionant i ho van fer routejant els telèfons mòbils dels voluntaris. L’astúcia d’alguns desconeguts, l’existència d’una malla humana molt extensa i organitzada i la competència digital d’un ampli sector de la ciutadania van contribuir (aquell dia) a la derrota (Mayor Oreja dixit) de l’estratègia d’un estat molt poderós.

Si voleu llegir sencer aquest article, publicat el 29 d'octubre de 2017, a SEGRE, pitgeu aquí

 

Share Button