Pasqua de flors

La Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera i a banda del seu significat religiós –la resurrecció del Crist crucificat– simbolitza la renovació de la natura i la fi de les privacions de l’hivern. Jorge Luís Borges deia que només existeixen dues grans històries: la d’un déu que es fa crucificar i la de l’atzarós retorn d’Ulisses a la seua pàtria, i que tota la literatura escrita venia a ser una llarga llista de variants d’aquestes dues fonts originals.

  • Podeu llegir l’article complet a SEGRE
Share Button

Rellegir

En el debat sobre el futur de les biblioteques i dels llibres en paper, gairebé sempre s’acaba citant un relat breu de Jorge Luís Borges (La biblioteca de Babel), on l’escriptor argentí s’imaginava el món com una biblioteca sense límits i amb un nombre infinit de llibres, dipositats en milers de passadissos i plantes connectades per interminables escales de caragol.

Un servidor combina la possessió d’una biblioteca que s’ha fet massa gran per a una casa, amb la utilització constant de recursos digitals (ordinador, telèfon mòbil, llibre digital…), que resulten una mica més incòmodes de llegir i plantegen incògnites sobre l’obsolescència de formats i suports. A causa d’una petita reforma, la meua parella i jo hem hagut de desplaçar tots els llibres i materials en paper i –com suposo que faríeu tots– hem aprofitat a fer-ne una tria.

Sotmesos a judici, he descartat un nombre considerable dels meus llibres, a pesar de les dificultats que la nostàlgia i les manies personals plantegen, en aquests casos. D’entrada, podré prescindir d’un cert nombre de diccionaris, enciclopèdies, revistes científiques i vocabularis que  són consultables (més còmodament) a internet. En segon lloc, són molts els autors i les obres –tant de creació literària com d’assaig, acadèmiques, científiques– que no han resistit el pas del temps i que estic segur que no rellegiré mai…    Quins, tanmateix, se m’apareixen com a essencials, pel fet d’haver estat llibres de formació? Al costat d’aquests i aquestes, salvaré els autors i obres que es mereixen, almenys, un marge de confiança que pot ésser d’anys. Finalment, els llibres que he rellegit i que segurament continuaré rellegint, en els anys a venir: el Quijote, el Tristram Shandy, l’Ulisses, Guerra i pau, la Bíblia, els Assaigs de Montaigne, els poemes de Màrius Torres… que constitueixen el meu cànon personal; aquella trentena de llibres que jo m’enduria –abans, això sempre es preguntava en les entrevistes amb pretensions— en una illa deserta, on probablement no tindria cobertura, ni energia elèctrica, ni piles…

 

Publicat a SEGRE el 19 de juliol de 2015

Share Button