Llegir l’Ulisses. Bloomsday a Lleida

  • Aquest text que és la transcripció aproximada del que he explicat avui, a l'aula 2.32 del Rectorat de la Universitat de Lleida. Ens hem trobat 13 persones (sí, tretze!) per celebrar l'edició zero del Bloomsday a Lleida. Joaquim Capdevila ha parlat de l'Ulisses i el segle XX i Rosa Borrell ha llegit (en anglès) un fragment del capítol 13.

Bon vespre a tots i a totes, i gràcies per ser-hi. Ens hem autoconvocat com un petit grup heterogeni, coincident en l’interès per la creació, per l’obra de Jame Joyce i pel fet d’haver llegit, estar llegint o estar disposats a llegir l’Ulisses. Hi ha altres persones que no han pogut venir avui, però que comparteixen l’interès per posar en marxa a Lleida la celebració del Bloomsday, la commemoració anual iniciada l’any 1954 a Dublín  per celebrar la vida de l'autor irlandès James Joyce i la seva obra més coneguda. Com sabeu, la trama de l’Ulisses es desplega a la ciutat de Dublín i el seu entorn, des de les vuit del matí del 16 de juny de 1904 fins a les tres de la matinada. Aquest dia inclou una sèrie d'activitats com conferències acadèmiques, lectures i representacions de l'Ulisses, rondes de pubs i àpats que inclouen algunes de les preparacions que es consumeixen en la novel.la (salsitxes, cansalada, torrades, mongetes, pudding, cervesa…) A Leopold Bloom li agraden especialment els menuts i òrgans interns (ronyons, fetge, griers, cor…) però enguany ens hem limitat al té amb unes pastes. Els entusiastes se solen vestir amb roba de l'època "edwardiana" per a la celebració i segueixen mateixa ruta d’Stephen Dedalus i Leopold Bloom, i intenten fer, més o menys, les mateixes coses.

Agraeixo especialment al Quim Capdevila el suport a aquesta idea, a aquest petit disbarat, perquè sense ell segurament no m’hagués atrevit a fer la provatura d’aquest primer Bloomsday (potser, més aviat, d’aquest Bloomsday número zero) a Lleida.

La primera vegada que vaig llegir l’Ulisses va ser l’estiu que feia els 18 anys. Havia acabat COU i per alguna raó relacionada amb el concepte de lectures essencials, em vaig obligar a llegir-lo. Alguna cosa devia haver llegit sobre el fet que es tractava de la gran novel.la del segle XX, però també hi devia influir el fet que en la petita biblioteca d’armari que teníem a l’aula on s’impartia COU, n’hi havia un exemplar. La versió que em vaig llegir aquell estiu era la traducció “argentina” de J. Salas Subirats. Encara no havia aparegut la de J.M. Valverde, de 1976, ni la de Joaquim Mallafré  (en català), de 1980. Curiosament he sabut posteriorment que l’any 1966 la censura va autoritzar una traducció catalana realitzada per Joan Francesc Vidal Jové, que no es va arribar a publicar mai i que, en aquests moments, suscita l’interès d’una petita editorial catalana. La primera vegada em vaig llegir l’obra amb un cert esforç. Recordo, a més, el vernís d’americanismes que me la feien encara més difícil. Féiem una estada d’uns dies en una fonda de muntanya, amb els meus pares i la meua germana, i em recordo llegint a la vora d’un riu de poca profunditat i aigua gelada, probablement amb una d’aquelles sandàlies de goma que ens acabaven escaldant els peus i que duien una sivella metàl.lica que sempre acabava rovellant-se.

La meua segona lectura d’Ulisses va ser a principis de 2011 i aquest cop va precedir una estada d’una mica més d’un mes, a Dublín. Vaig fer servir la traducció de Joaquim Mallafré, vaig marcar els “capítols” en el llibre, vaig llegir lentament i en estones llargues i, un cop a Dublín, vaig resseguir la pràctica totalitat de l’itinerari de la novel.la. Finalment, hi vaig afegir algunes lectures crítiques complementàries i una guia topogràfica il.lustrada del Dublín de l’Ulisses: James Joyce’s Dublin, editada l’any 2004 i redactada per Ian Gunn, Clive Hart i Harald Beck. Disposeu també de la pàgina web del James Joyce Center  i de publicacions com The new Bloomsday book, de Harry Blamires, per seguir minut a minut els esdeveniments de la novel.la, des de les vuit del matí del 16 de juny de 1904 fins a les tres de la matinada, una data amb què Joyce recordava la de la primera cita entre ell i la que havia d'esdevenir la seua esposa, Nora Barnacle, quan van passejar fins al poble de Ringsend (prop de Dublin).

De fet, Dublín ha estat designada per la UNESCO Ciutat de la Literatura i també  Ciutat de les Paraules, per la seua rica tradició d’escriptors i d’escriptura. A banda del fenòmen singular de l’Ulisses — –, pels seus carrers, places, ponts, pubs  i edificis es pot seguir la petja de George Bernard Shaw, William Butler Yeats, Samuel Beckett i Oscar Wilde, entre d’altres.

El fragment que he triat per llegir (fragments, de fet) estan extrets del capítol 13 de la segona part, que correspon (en l’Odissea homèrica) a Nausica, una noia a qui Ulisses causa una gran impressió i correspon, aproximadament, a les vuit del vespre del 16 de juny. El sol s’està ponent i Leopold Bloom coincideix, vora del mar, a la platja de Sandymount –un suburbi al sudest de Dublín, situat a la badia del mateix nom– amb tres noietes o mainaderes que acompanyen un nen en un cotxet i dos noiets, vestits de mariner, que juguen. En alçar-se per contemplar una castell de focs, una d’elles –la Gerty McDowell— es tira enrere i en Bloom obté una visió indecorosa de les lligacames i de les cuixes de la noia, però…

Share Button

Bloomsday

Feliç Bloomsday! Qui pugués ésser avui a Dublín. Foto d’Eccles Street, el carrer on té la casa Leopold Bloom, un dels protagonistes de l’Ulisses de James Joyce. Imatge

Share Button