El cordovès

No hi ha bol·lards ni jardineres que ens puguin protegir d’un fanàtic disposat a morir matant. L’escenificació violenta orquestrada pel terrorisme busca la nostra por i la nostra desconfiança, i provoca, entre d’altres conseqüències, l’auge d’actituds reaccionàries (Vox s’ha fet un nom, en el seu altaveu de Forocoches) o senzillament obtuses.

Share Button
/ Pixabay

 

No hi ha bol·lards ni jardineres que ens puguin protegir d’un fanàtic disposat a morir matant. L’escenificació violenta orquestrada pel terrorisme busca la nostra por i la nostra desconfiança, i provoca, entre d’altres conseqüències, l’auge d’actituds reaccionàries (Vox s’ha fet un nom, en el seu altaveu de Forocoches) o senzillament obtuses.

Share Button

Vae victus

Albert Sánchez Piñol va publicar amb força èxit Victus (primer en castellà, després en català i posteriorment en rus, alemany, etcètera), una novel.la històrica basada en una biografia fictícia del tinent coronel Martín de Zuviría, ambientada en el període de la Guerra de Successió i especialment durant el setge de Barcelona. La novel.la va tenir un impacte polític contundent.

Continua llegint «Vae victus»

Share Button

El paisatge de la boira i l’escriptura. Unes notes.

          La boira és un tòpic que els lleidatans estimem i descrivim en termes de familiaritat i nostàlgia. "I veig mon Segre, i son hivern boirós…/I beso el Thames pel record pietós.", va escriure Morera i Galícia, des de Londres; Agelet i Garriga la descriu sensualment com “una bresca”; per a Màrius Torres, “la boira és fidel com el meu esperit”; Jordi Pàmias escriu sobre el “fosc demà de les tardes de boira”… Josep Vallverdú va titular Indíbil i la boira un dels seus llibres de memòries; La boira era el títol d’una revista publicada l’any 1979, i Guillem Viladot en parla d’aquesta manera:

 

Continua llegint «El paisatge de la boira i l’escriptura. Unes notes.»

Share Button

De Saidí a Barcelona, amb Francesc Serés

El meu país, en el sentit  original del terme pagus, del qual ve també la paraula pagès i que fa referència a una demarcació rural, és aquest conjunt d’unitats paisatgístiques constituïdes per planes al.luvials, turons i serres que inclouen  una part de la plana d’Algerri-Balaguer i del Baix Cinca, la plana

Continua llegint «De Saidí a Barcelona, amb Francesc Serés»

Share Button

Quanta gent hi va haver l’11S i quanta el 12O, a Barcelona?

Share Button