El dia més llarg

Si em puc refiar dels meus records d’estudiant a Barcelona —crec que era l’any 1977, a les rambles, i que encara eren els grisos—, no havia tornat a veure una actuació policial tan fogosa com la de l’1-O, que serà un dels dies més llargs en la vida d’alguns de nosaltres. Encara avui intento imaginar-me què pot passar pel cap d’un ésser humà capaç d’usar un bastó contra persones que fan cua –en fred, sense haver estat provocat de cap manera–, llençar-les escales avall o arrossegar-les pels cabells.

L’endemà mateix, un corresponsal europeu retreia al portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, que el president Juncker no hagués comparegut davant la premsa i li cridava: “Quan veus gent gran i nens sent atacats en centres de votació, no ho entens com una amenaça als valors europeus?” El mateix dia, el politòleg Antoni Gutiérrez Rubí publicava un article on afirmava que el president del govern espanyol havia perdut el repte de l’1-O, el relat i el cor de Catalunya. ¿De debò que creia que amb l’ús exclusiu de la força creia impediria la celebració d’un referèndum convertit en un gran plató televisiu internacional i amb cues amb milers de persones de totes les edats? Una altra opinió interessant és la del magistrat Elpidio José Silva, inhabilitat per haver instruït el cas Blesa pels sobresous de Caja Madrid, que ha dit que l’actuació policial de l’1-O ha estat la més desastrosa de la història d’Espanya. “No es pot permetre que quan veus una massa de milions de persones comencis a pegar-los perquè fan una cosa que ningú ha prohibit, que és votar.”

En conseqüència, el nostre drama s’ha convertit en un problema internacional, però continuem essent hostatges d’un govern que menysprea la dignitat de les persones i que aplica la llei del més fort. Un govern per al qual la política és únicament una tècnica d’explotació del poder i que se sosté –gràcies a un conjunt de complicitats i de silencis — sobre la base d’una estructura de corrupció econòmica i moral. Cadascú pot prendre el partit que vulgui –o rentar-se les mans, a la manera de Ponç Pilat–, però hi ha massa imatges que recordaran tossudament quines van ser les víctimes i quins els agressors.

Share Button

El WhatsApp pot canviar les campanyes electorals?

http://blogs.elpais.com/micropolitica/2014/02/puede-el-whatsapp-cambiar-las-campanas-electorales.html?cid=6a00d8341bfb1653ef01a3fcbe1e17970b#comment-6a00d8341bfb1653ef01a3fcbe1e17970b

Pot ser que us interessi la lectura d'aquesta nota de l'expert en comunicació política Antoni Gutiérrez Rubí.

Share Button

Periodisme cívic, segons Gutiérrez Rubí

Utilitzant Mindomo, una eina per a la creació de mapes mentals i conceptuals (en la seua versió gratuïta), he creat una breu presentació inspirada en el llibre d‘Antoni Gutiérrez Rubí La política vigilada. La comunicación política en la era de Wikileaks.

 

PERIODISME CÍVIC

Share Button

“I have a dream”

Dr. Martin Luther King at a press conference.
Dr. Martin Luther King at a press conference. (Photo credit: Wikipedia)

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=smEqnnklfYs]

50 ANYS DESPRÉS DEL DISCURS DE MARTIN LUTHER KING

El 28 d’agost es compliran 50 anys del cèlebre discurs pronunciat per Martin Luther King, davant de més de 250.000 persones, en el Lincoln Memorial.

Amb aquest motiu, una sèrie d’autors coordinats per Antoni Gutiérrez Rubí han elaborat un conjunt de materials recopilats  sota el títol “Still have a dream”, i un llibre electrònic que es presentarà el 28 d’agost d’enguany.

Per als autors, es tracta “d’un discurs que no ha perdut el seu poder inspirador i la seva força
mobilitzadora. Commemorar aquell moment, el
50è aniversari
d’aquell discurs
, comprenent el context i analizant el seu
impacte, és el  que pretenem fer amb un projecte amb vessants diferents i
amb una motivació: apropar el I have a dream a nosaltres (We still have a
dream).

Share Button

Nación red: ¿De la nación a la comunidad virtual?

Nación red: ¿De la nación a la comunidad virtual?

 

Us en  podeu descarregar gratuïtament els continguts.

Esta publicación, en formato ebook y PDF, recoge los contenidos del seminario celebrado en Lleida que tuve el placer de organizar y dirigir, el pasado 19 de enero, en el marco de la Cátedra de Comunicación y Periodismo de la Universitat de Lleida dirigida por Miquel Pueyo.

La edición digital, que se puede descargar de forma gratuita, contiene el marco conceptual sobre el que se conceptualizó la jornada, el programa y fotografias del evento, las aportaciones de los diferentes participantes, así como el relato y las presentaciones de las ponencias:

  • “Modelo 4 Sistemas Ciudad-Región: Urbs+Cyber+Civitas+Polis. ¿Nación-Red?”, con el Dr. Igor Calzada.
  • “La red como espacio de una nueva cultura política, de un nuevo modelo de organización y comunicación”, con Meius Ferrés.
  • “Nuevas comunidades y espacios de relación”, con Antonio Lafuente.
  • “Ciberactivismo social en red”, con Antoni Gutiérrez-Rubí.

Además de los cuatro ponentes del primer bloque, participaron en el seminario: Anna Agustí, Carles Campuzano, Joaquim Capdevila, Jordina Freixanet, Ignasi Aldomà, Javier Creus, Miquel Pueyo, Odón Elorza, Oriol Nel·lo y Ricard Espelt.

Descarga gratuita:http://http://www.gutierrez-rubi.es/2013/03/05/nacion-red-de-la-nacion-a-la-comunidad-virtual/

Share Button