Montesquieu a Espanya

La separació de poders a Espanya va rebre una sonora clatellada l’any 1985, quan la majoria parlamentària socialista va reformar la Llei del Poder Judicial. La cèlebre frase d’Alfonso Guerra “Montesquieu ha muerto” és d’aquell any.

Share Button

La separació de poders a Espanya va rebre una sonora clatellada l’any 1985, quan la majoria parlamentària socialista va reformar la Llei del Poder Judicial. La cèlebre frase d’Alfonso Guerra “Montesquieu ha muerto” és d’aquell any.

Aquí podeu llegir el conjunt de l’article que avui em publica SEGRE

 

Share Button

Summa iniuria

La darrera resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que obliga cinc escoles catalanes a fixar una utilització mínima de l’espanyol per satisfer la demanda de les cinc famílies que no volen que els seus fills siguin escolaritzats en català, és un altra de les gotes que fan vessar un got que fa temps que es desborda.

L’administració de justícia a Espanya no és un àmbit amb gaire millor imatge que la política o la monarquia. Per moltes raons, una majoria  ciutadans no creuen que sigui exactament la mateixa per a tothom, ni que s’apliqui prou eficaçment i diligentment a castigar als protagonistes de la corrupció política o econòmica,  ni als responsables de la crisi del sistema financer.

Quan, en canvi, uns magistrats o un tribunal cauen en  la temptació de pretendre modificar, enlloc d’interpretar,  l’ordenament jurídic de l’educació a Espanya o a Catalunya i es converteixen en legisladors o executors d’una determinada manera de pensar, no és d’estranyar que la societat catalana, els educadors i les famílies dubtin entre acatar una sentència o resistir-se a veure la justícia i la voluntat democràtica manipulades per la sentència d’un tribunal. En democràcia, la minoria ha de ser respectada, però una minoria no pot pretendre modificar les lleis de què la majoria s’ha dotat democràticament, ni finiquitar un model d’immersió lingüística que ha estat durant anys modèlic i eficaç,  ni modificar per mitjà d’un seguit de batalles judicials allò que les urnes han expressat i les assemblees legislatives han acordat. En aquest cas, la societat catalana té tot el dret d’apel.lar al conegut prinicipi jurídic establert per Ciceró (“Summum ius, summa iniuria”), el sentit del qual jo crec que tots entenem.

Publicat a SEGRE el 2 de febrer de 2014

Share Button