On he llegit i la dent fosca d’Horaci

He llegit, he estudiat en tants llocs diferents, amb els anys. M’ha vingut  avui al cap la taula plegable que mon pare va col.locar en el rebost (un rebost ínfim, per on passaven les canonades de la casa) perquè pugués estudiar. La combinació era d’una sobrietat extrema. Només tenia un llumet de taula de color groc, estava assegut d’esquena a la porta, que comunicava amb la cuina i davant de la vista, molt a prop, tenia una paret llisa i blanca. I, tanmateix, el recordo com un espai de gran concentració, on de nit llegia les lectures obligatòries de literatura espanyola i en prenia notes.

És el primer record que tinc de mi mateix prenent notes d’una lectura, en una llibreta d’espiral. Si no calculo malament, feia cinquè de batxillerat, tenia entre 14 i 15 anys i devia ser entre el 1971 i el 1972. De tota manera, la primera llibreta de lectures que conservo és de 1974  i comença amb el Diari d’un seductor, de Soren Kieerkegard. Arran d’un empast no gaire ben fet, vaig tenir durant anys una de les dents del davant de color fosc, i una de les notes que vaig prendre del llibre de Kieerkegard diu precisament:

“Dolorosament em vaig adonar que estic a punt de tenir aquella marca que Horaci desitjava a totes les joves infidels, és a dir una dent negra. I la meua és justament una de les de davant.”

S.Kieerkegard
Share Button

Autor: Miquel Pueyo París

Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Follow Me