La boira a la plana

Segur que molts dels que em llegiu heu  tingut ocasió de caminar per la banqueta del canal de Pinyana. Dins el terme de Lleida, la banqueta ha desaparegut en alguns trams, s’ha desplaçat o ha quedat escanyada per un entorn sòrdid, però encara roman intacta en molts zones, que sovint travessen l’horta lleidatana a una certa altura.

 

Si trieu un dia de boira per anar a fer un tomb per aquests trams, aleshores la vostra experiència visual, però també la sonora i l’olfactiva, rodones, sobretot si ho féu en un d’aquests matins en què la boira tot just amaga la claror del sol, que comença a deixondir-se  al seu darrere.

La boira densa a la nit són figues d’un altre paner. Pot fer fins i tot por a qui no la conegui des de petit, quan els carrers tenien un enllumenat precari i a cada cantonada començava una dimensió desconeguda i amenaçadora. Per a mi, és al contrari. Tinc la sensació que aquesta boira nocturna m’embolcalla, m’amaga sense encobrir ningú que em pugui fer mal… Podria continuar caminant de nit, a través de la boira, i experimentar la sensació d’estar fent un viatge a través de la memòria i del temps, però no  un de melancòlic, sinó més aviat una odissea casolana per una dimensió en què els vius, els morts, els veïns i els absents, els amics i els enemics conviuen i es creuen en harmonia, sense espantar-se mútuament.

Són quarts d’una d’una nit sense lluna del mes de novembre i ja he dit que l’escassa visibilitat de la boira em resulta comfortable i em proporciona una sensació d’invisibilitat. En una nit així, qualsevol so, fins i tot el terrabastall del camió de les escombraries, arriba difuminat, a través d’aquest coixí humit i dens que es deu haver escampat ja per tota la plana del Segre en la seua maduresa.

Publicat  SEGR el 23 de novembre de 2014

Share Button

Autor: Miquel Pueyo París

Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.

Una resposta a «La boira a la plana»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Follow Me