Esteu disposats a esforçar-vos? Correu als meus alumnes de primer

Enguany he tingut, a primer de Comunicació i Periodisme Audiovisuals, un grup gran, de gairebé un centenar d'alumnes. L'experiència ha estat complexa, ambivalent i no sempre satisfactòria. En enviar-los l'últim correu electrònic del curs, pocs dies abans de tancar les actes, he volgut compartir amb ells unes reflexions. Em permeto de compartir-les ara amb vosaltres. Gràcies i bon cap de setmana!

"El fet d’aprendre és complex i exigeix un compromís actiu. En el món en què vivim, no n'hi ha prou amb l'esforç, però sense esforç no podem reeixir en res. És essencial assumir la condició limitada i vulnerable de cadascun de nosaltres, no amagar els defectes ni imputar els propis errors als altres. L'esforç prolongat al llarg del temps és l'únic que pot donar resultats. De vegades, però, ni tan sols amb esforç s'aconsegueixen les fites que anhelem, perquè ens manquen capacitats naturals per poder desenvolupar determinades habilitats. No tots ni totes tenim facultats per fer de tot i, a més, no podem pensar que ho arribarem a fer sense esforç. No hi ha cap personatge rellevant en el món de l'art, la cultura o l'esport que hagi assolit les cotes d'excel·lència que té en el seu respectiu àmbit, sense una immensa dosi de tenacitat i de constància en el treball. Les capacitats ens vénen donades i cal que les acceptem i les desenvolupem en el màxim grau, però l'esforç és el que ens permet aprofitar al màxim el potencial humà que tots portem a dins.

Permeteu que m'acomiadi temporalment de vosaltres amb unes paraules que no són meues, però que comparteixo. El seu autor és Jan Anguita, enginyer de telecomunicacions i terapeuta:

Esforçar-se és mirar el món que ens envolta, amb totes les dificultats que té, i dir-se a un mateix: jo penso lluitar per la meva felicitat, i la de la gent que estimo, i no pararé fins que ho aconsegueixi. No em rendiré mai, i no acceptaré res que no sigui la plena felicitat. Cal molta més força per fer això, que per treballar deu hores al dia.

Així que, la gran pregunta és: estàs disposat a esforçar-te de veritat?

Share Button

Autor: Miquel Pueyo París

Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Follow Me