Empat

Els últims dels estudiants que s’havien tancat el 17 de maig al despatx del rector de la Universitat de Lleida van abandonar misteriosament el recinte del Rectorat durant la matinada de dimecres a dijous, tres hores abans que arribessin sis furgons de la Brigada Mòbil  dels Mossos d'Esquadra amb mig centenar d’agents, una patrulla de la Guàrdia Urbana i una ambulància. Els universitaris que viuen en pisos que donen a l’aparcament de la Universitat van ser els primers a enviar, a través de les xarxes, les fotos de l’operatiu. Després de successius abandonaments (l’assemblea dels estudiants de Lletres es va desmarcar de l’ocupació el proppassat 3 de juny i va criticar l’agressió als periodistes de TV3), els estadants que encara eren al despatx del rector haguessin tocat, en números redons, a 10 agents per persona, en cas d’haver coincidit a l’edifici.

 

A mig matí, el rector va manifestar la seua satisfació perquè s’havia acabat de forma “pacífica i tranquil.la” l’ocupació i els okupes van emetre un comunicat en què es felicitaven de l’”èxit” de la seua acció  i anunciaven la continuació de la “lluita” al carrer i a les aules. Un portaveu dels okupants en declaracions a Ràdio Lleida va afegir maliciosament: “Abans de trucar a la policia podrien haver comprovat si érem allà.” Cap a finals del matí, però, el control de la situació va passar a mans de les senyores que s’ocupen de la neteja del Rectorat i que van haver de fer un autèntic esprint per netejar vidres, retirar brossa, recuperar catifes i eliminar els nombrosos vestigis de la batalla.

Si l’okupació va acabar en un empat, la imatge simbòlica del conflicte serà aquesta, la de les senyores fent pacientment net. D’altra banda, hi afegiria aquest grup d’estudiants que ha elaborat un projecte per crear un mitjà digital independent, d’abast universitari, a fi de donar veu a l’estudiantat, un col.lectiu tradicionalment poc escoltat i imperfectament representat per alguns dels que afirmen parlar en representació seua

Share Button

Autor: Miquel Pueyo París

Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Follow Me