Els llops

Aquesta setmana passada es va presentar a Lleida La digitalització de l’altre, l’assaig amb què el professor Carlos M. Ruiz Caballero va guanyar el Vallverdú de 2014. L’autor afirma, en les primeres pàgines del llibre, que no vol elaborar “un discurs apocalíptic ni tràgic”, però tampoc “entonar un cant acrític de la tecnologia.”

 

No és un pessimista, però creu que correm un perill que la tecnologia i l’economia s’acabin apoderant de  l’espai de l’ètica i de la política, i defensa la necessitat de posar fre a la deshumanització del ciberespai, on el mèrit ha estat desplaçat per la capacitat de ser vist i de cridar l’atenció. No és l’únic que ha fet un advertiment similar. En el mes de maig d’enguany, l'escriptor i activista canadenc Cory Doctorow assegurava: "En vint anys tots els nostres problemes estaran relacionats amb Internet". On és la posició intermèdia raonable, aquella que no que no cau en el discurs apocalíptic, però tampoc en la creença que tot el que ve de la tecnologia ha de ser bo?

Hi ha un altre problema i és que al ciberespai, els estats sobirans li queden petits. Vivim en una comunitat política transnacional, on la globalització financera i la desregulació han permès que els capitals privats recuperessin una prosperitat inèdita des de 1913.  Amb una política disminuïda, desacreditada i temptada d’imitar la teatralitat dels gestos de la televisió, i amb uns mitjans de comunicació que han perdut la capacitat que Thomas Jefferson els va assignar, a finals del segle XIX, d’actuar com el vigilant que posa el poble en guàrdia, davant la presència dels llops, correm un perill seriós de convertir la política en entreteniment. I no només d’això, sinó de quedar absolutament desguarnits davant una ofensiva conjunta de les forces de l’economia, del mercat i de la tecnologia, i posar ingènuament en les seues mans el nostre destí.

Publicat a SEGRE el 15 de novembre de 2015

Share Button

Autor: Miquel Pueyo París

Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Follow Me