Els grups de WhatsApp. Què en penseu?

WhatsApp és un programa de propietat multiplataforma de missatgeria instantània per a telèfons intel·ligents, propietat de Facebook. A banda de missatges, aquesta aplicació permet també enviar i rebre fitxers amb imatges, vídeos, ubicació i contactes, així com missatges en grups de fins a 100 persones i llistes de distribució. És actualment el client de missatgeria instantània mòbil amb més usuaris a tot el món, més de 1.000 milions, seguit per Line i Telegram

S'està començant a debatre sobre una hipotètica desacceleració de les xarxes convencionals i sobre el fet que la missatgeria instantània s'hagi apoderat de la intimitat i guanyi adeptes. A Facebook, els usuaris han deixat entrar els amics i un ampli ventall de coneguts, fins que el cercle s'ha descontrolat. A WhatsApp, s' aixequen més barreres. . En la missatgeria instantània, la comunicació és amb el cercle més proper. A més de la immediatesa, WhatsApp és una plataforma neutral: amb les meves dades no em segmenta, no em col·loca publicitat, ni personalitza la meva experiència d'usuari.

La missatgeria instantània s'ha guanyat el cor dels usuaris associant-se a una interfície senzilla. També permet gestionar el soroll amb la possibilitat de bloquejar un contacte, silenciar un grup o de triar sons diferents per a cada persona que envia un missatge millora l'experiència de l'usuari, tot i que la presència en diversos grups pot arribar a atabalar molt.

Hi ha qui vaticina que caminem cap a la "hibridació" de les xarxes i la missatgeria instantània, una comunió que ja s'intueix amb funcionalitats com ara que Facebook incorpori xat oque Twitter permeti enviar fotos per missatge directe. La missatgeria instantània augmenta i les xarxes socials es desacceleren però no desapareixen. Els usuaris són exigents, demanen novetats, privacitat, immediatesa, neutralitat, senzillesa, filtres… Ho volen tot. Cap a on creieu que ens adrecem?

Share Button

Autor: Miquel Pueyo París

Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Follow Me