El 155, al Museu de Lleida. Crònica de l’11 de desembre de 2017

El Museu de Lleida és l’únic museu que explica què va ser la Franja, al llarg dels segles d’existència del bisbat de Lleida històric –és a dir, fins que el nunci Lajos Kada i la Conferència Episcopal Espanyola el van esquarterar, l’any 1995— i, durant aquests dies, no són pas pocs els lleidatans que el visiten per acomiadar-se de la col·lecció tal com és en el moment d’escriure aquest comentari. En l’actual situació política, que les peces de Sixena fossin adquirides legalment entre 1983 i 1994 no té cap importància; ni tampoc que hi hagi peces de Sixena a Madrid o a Saragossa; ni, menys encara, en tenen els recursos presentats a darrera hora. Les decisions de l’executiu espanyol no són casuals. Algunes de les conseqüències de l’aplicació del 155 recauran sobre el patrimoni de la ciutat de Lleida i tindran més a veure amb la política que amb la justícia.

  • Si voleu seguir la crònica de la jornada, aneu a

https://storify.com/MiquelPueyo/el-155-al-museu-de-lleida

Share Button

Autor: Miquel Pueyo París

Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Follow Me