CONNECTADÍSSIMS. El 2020 hi haurà 38.500 milions de dispositius connectats; alguns de tan inútils com el paraigua que ens avisa si plou.

Albert Cuesta  és un periodista especialitzat en electrònica i tecnologies de la informació. En el seu blog podeu llegir l’entrada “Internet de les coses Absurdes”, en la qual explica que les operadores de telecomunicacions de la Xina ja connecten actualment més objectes que persones. L’anomenada “internet de les coses” creix acceleradament, amb l’objectiu d’enllaçar comptadors, cotxes, bústies, contenidors de brossa, matalassos, rentadores, maletes, joguines i mascotes, entre d’altres objectes  o éssers vius.

Ja és possible imaginar-nos la tassa del vàter posant-nos una dieta (després d’analitzar la nostra orina) o el raspall de dents concertant una cita amb el dentista, si detecta una càries. Quirky i General Electric venen per 450 $ una ouera connectada amb el mòbil, que ens avisarà quan n’hàgim de comprar, i Samsung ofereix una nevera  amb una càmera interior, que envia una foto al mòbil, cada cop que la tanquem. Naturalment, Amazon va més enllà i ens proposa  un pany “intel.ligent” i una càmera, connectats a la porta de casa, que permetrien als seus repartidors entrar-hi i deixar un paquet. Anar en porreta per casa i que t’obri la porta un perfecte desconegut ha de ser una experiència abracadabrant. Les opcions són infinites i –com adverteix Albert Cuesta– les maneres de hackejar-nos també ho seran. La majoria de les càmeres connectades (a casa o al carrer) no tenen cap mena de protecció i productes com un osset “intel.ligent” de peluix de Fisher-Price (amb càmera, micròfon i connexió wifi) va posar en mans de pirates informàtics milions de dades extretes de converses entre la joguina i els infants. El 2020 hi haurà 38.500 milions de dispositius connectats; alguns de tan inútils com el paraigua que ens avisa si plou. Segons els desenvolupadors de l’antivirus  d’Avast, d’aquí a tres anys, algú podrà fer una trucada a Singapur, des de la nostra cafetera, o –això encara serà més greu– dirigir el nostre cotxe “intel.ligent”.

Share Button

Autor: Miquel Pueyo París

Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Follow Me