La corrupció rampant

Tot i que darrerament han començat a passar coses estranyes a la Fiscalia i en l’entorn d’alguns als càrrecs policials, Espanya no és (encara) un país tan corrupte com perquè sigui possible subornar un policia de trànsit, un metge o un jutge, per exemple, però el nivell de putrescència institucional s’acosta a nivells preocupants. Segons un estudi del Baròmetre Global de la Corrupció d’Europa i Àsia Central, elaborat per Transparència Internacional, un 66% dels ciutadans

/ Pixabay

Continua llegint «La corrupció rampant»

Share Button

Acabarà Trump el seu mandat?

Hi haurà impeachment, en el cas de Trump?

Share Button

La lliçó d’Obama

Fill d’una americana i d’un africà, Barack Obama, el 44è president dels Estats Units es va acomiadar de la presidència amb un emotiu discurs, pronunciat a Chicago. L’elecció no va ser casual. En aquesta ciutat, Obama va iniciar la seua carrera política com a senador i és on va pronunciar el seu primer discurs, després de guanyar les eleccions de 2008. A partir d’Abraham Lincoln, en la política americana els discursos són molt importants. I no només els dels presidents –que podeu llegir o escoltar a millercenter.org/president/speeches –, sinó també els de personatges com Martin Luther King o Steve Jobs. Com explicava el periodista Antoni Bassas, després de la seua experiència com a corresponsal al Estats Units, "als americans els entrenen a parlar en públic des de ben petits. Donen molta importància als discursos, a saber convèncer. El vot s'argumenta i després es guanya. "

Del darrer discurs d’Obama, s’han destacat una desena de frases clau, en la darrera de les quals diu a les seues filles (Malia i Sasha) que de tot el que ha fet en la vida, són el seu principal motiu d’orgull.  Encara que no formi part del seu discurs de comiat, a mi m’ha agradat especialment una reflexió compartida en aquests darrers dies pel president cessant –" Vull escriure una mica. Vull estar tranquil i no escoltar-me a a mi mateix parlant tant”–, perquè no és gens freqüent que un polític que ho ha tingut tot aspiri al silenci i a escoltar els altres. Des de la perspectiva d’una societat on la política esdevé sovint una professió o un privilegi vitalici, on el lideratge es confon amb una xerrameca incessant i una sobreexposició ridícula, no pot deixar de commoure’ns aquesta capacitat d’abandonar el poder, d’enretirar-se sense marxar, de situar-se en els marges sense desvincular-se del món. El polític francès Édouard Balladour ho veia així: “Cal que hi hagi seny, control de les emocions, una mica de noblesa de cor. Voler estar sempre en tot és una feblesa. Pitjor encara: és ridícul.”

Publicat a SEGRE el 23 de gener de 2017

Share Button

Els catalans ja no fem gràcia

L’espanyolisme com a ideologia ha maldat per educar la població espanyola –a través del sistema educatiu, els mitjans de comunicació i els partits polítics— en l’existència d’un arquetip basc primari i rude, i d’un arquetip català fenici i disposat a negociar sobre la base de la pela. Durant decennis, la majoria dels catalans van (o vam, com vulgueu) combregar amb un imaginari catalanista fill de la Renaixença, amb un país petit i endreçat, qualificat d’oasi i on una exprimera dama podia afirmar, després de perdre unes eleccions: "és com si ens haguéssin entrat a robar a casa". Això no impedia que, perquè els sortissin els números, els dos grans partits espanyols haguessin de pactar en un moment o altre amb partits catalans o bascos.

 

Continua llegint «Els catalans ja no fem gràcia»

Share Button

Lleidatanisme, leridanismo i lleidapower

Gràcies a la feina d'Eduard Garcia, les intervencions dels participants a la taula rodona “Lleidatanisme, Leridanismo i Lleidapower”, celebrada el 12 de desembre de 2015, estan penjades a Youtube. La jornada es va celebrar la sala Alfred Perenya (antic IMAC), amb la participació de Josep Vallverdú, Ramon Morell, Miquel Pueyo, Manel Lladonosa i Anna Sáez. El Centre d'Estudis Comarcals del Segrià va voler posar sobre la taula la realitat que viu Lleida respecte el territori que l’envolta, amb la voluntat de propiciar aquesta mirada des del passat, recordant quins moviments pro-Lleida s’ha esdevingut i com han arribat fins a l’actualitat. La intenció del Centre estava justificada per la realitat actual de Catalunya i de la ciutat de Lleida. El video recull la meua intervenció en la jornada. 

Share Button