Montesquieu a Espanya

La separació de poders a Espanya va rebre una sonora clatellada l’any 1985, quan la majoria parlamentària socialista va reformar la Llei del Poder Judicial. La cèlebre frase d’Alfonso Guerra “Montesquieu ha muerto” és d’aquell any.

Share Button

La separació de poders a Espanya va rebre una sonora clatellada l’any 1985, quan la majoria parlamentària socialista va reformar la Llei del Poder Judicial. La cèlebre frase d’Alfonso Guerra “Montesquieu ha muerto” és d’aquell any.

Aquí podeu llegir el conjunt de l’article que avui em publica SEGRE

 

Share Button

La gestió de la mort i de la identitat, la memòria i l’oblit digitals”

 

Aquí podeu trobar el text de la meua intervenció en la taula rodona "La gestió de la mort i de la identitat, la memòria i l'oblit digitals", amb Ernest Benach i Josep M. Ganyet, dins la jornada "Les voluntats digitals: una proposta normativa pionera", celebrada a Barcelona el 17 de març de 2017 i organitzada pel Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Share Button

La mort a internet

  • Us recomano aquest reportatge de la periodista Rebeka Yanke.

http://www.elmundo.es/sociedad/2016/06/04/5751ba6eca4741d5678b4624.html

Share Button

Perspectives sobre la mort

Divendres, 8 de maig, a les 10'30 hores, a l'Aula Magna del Campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Lleida,

Taula Rodona "Perspectives sobre la MORT"

Modera: Eva Barallat Gimeno, coordinadora mèdica Cures Pal.liatives

Participen: Ariadna Solé, Jordi Moreras, Miquel Pueyo, Garbiñe Las Heras.

La meva presentació podeu trobar-la a:

Perspectives sobre la mort (slideshare)

Share Button

El dol

Fa poques setmanes, va traspassar una persona tan especial per a mi que em resulta encara molt difícil d’acceptar que no la tornaré a veure mai; almenys, no amb els ulls i la mirada que conservem mentre som vius. Costa de trobar persones amb les quals es pugui parlar de la mort i costa de molt de fer aquesta mena de convalescència que constitueix el dol per una persona que hem estimat i que ens ha estimat, i de la qual ens queda només el record de la seua individualitat insubstituïble.

En el món que ens ha tocat de viure, la mort, com la decrepitud o la discapacitat, fan por, vergonya… i sovint s’amaguen darrere de protocols i distanciaments sofisticats. Tal vegada perquè a pesar dels avenços mèdics i tecnològics, ningú no ens pot garantir la mort ideal que desitgen els estudiants d’infermeria enquestats per Marga Marí-Klose i Jesús M. de Miguel: sense dolor, en companyia de familiars, a una edat avançada, a casa… o realitzant alguna activitat agradable, com Montaigne, que volia que la mort el trobés cultivant les seues cols.

La tendència a suprimir el dol és característica de l’individualisme, d’una societat sostinguda per llaços dèbils i amb massa pors silenciades. La mort és un misteri. Probablement és alguna cosa més senzilla del que imaginem, plena d’aquelles coses benèvoles i familiars que ens acompanyen del bressol a la tomba. Segons el filòsof francès d’origen rus Vladimir Jankelevitx, tansimple com dir bon dia o bona nit; tan simple que ens preguntarem, el dia que ho sapiguem, com no se’ns havia acudit abans.

Publicat el 13 de juliol a SEGRE

Share Button