Un mes de boira encelada, a Lleida

Llegeixo avui que ja fa un mes que no veiem el sol, a Lleida. Pel que sembla, no passava des de l'any 1942, la qual cosa constitueix un d'aquells rèciords inútils però rodons. Durant les hores del dia, el que tenim és boira encelada, com en diuen a Tàrrega, o cel tapat, com en diría jo. La boira no baixa fins a la nit.

Anit, com tots aquests dies, la boira (alta, durant el dia) va tornar a baixar. Vaig sortir a llençar la brossa i a banda de la humitat que cobreix els cotxes, l’obra de les cases, el paviment… se sent amb intensitat l’olor d’aquesta humitat. És una olor difícil de descriure, que m’imagino que deu entrar als narius, més fàcilment encara, suspesa entre les partícules d’aigua.

landscape, mist, africa

Share Button

Breviaris. De Ferran Sáez a Javier Pérez Andújar.

No és una paradoxa ni una broma. Més aviat és una casualitat. Com que m'interessen els breviaris (de fet, m'interessa tot allò que té a veure amb la literatura de no ficció), em vaig posar a llegir (en aquest ordre) Estranya forma de vida i Diccionario enciclopédico de la vieja escuela, tots dos editats aquest any 2016. El primer és obra de Ferran Sáez. El segon, de Javier Pérez Andújar. Entre els dos, només hi ha un any de diferència. Sáez va néixer el 1964, a la Granja d'Escarp, i Pérez Andújar, el 1965, a Sant Adrià de Besós. M'he acabat de llegir el primer i tot just començo el segon. Tinc la sensació que aquesta lectura consecutiva m'acabarà proporcionant satisfaccions. No necessàriament adhesions ni entusiasmes militants, que és precisament allò que menys m'interessa, en aquests moments.

Prometo escriure alguna cosa més, quan hagi completat aquestes lectures.

 

Share Button

MIRAR ELS ULLS D’UN GOS. ABOCAR-SE EN EL MISTERI.

  • Un nen de pocs mesos sosté la mirada de la seua mare i li fa una rialla. També pot girar la cara si no vol que li posin una cullerada de menjar a la boca. Anirà aprenent que la relació amb els altres, que tenen les seues intencions i preferències, no sempre serà fàcil. Amb la majoria dels animals, no podem creuar la mirada i observar el seu interior. Podem mirar fixament una ovella però no ens hi reconeixerem. De fet, amb l’excepció dels nostres parents, els grans primats, això gairebé només ho podem fer amb el gos.

Continua llegint «MIRAR ELS ULLS D’UN GOS. ABOCAR-SE EN EL MISTERI.»

Share Button

Entre Alcarràs i Lleida, amb un arc de sant Martí insinuat

Entre Lleida i Alcarràs

Share Button

Resums de 2013…

Algun_dels_meus_topt_tuits_de_2013,_via_VizifyAquests són alguns dels meus “top tuits” de l’any 2013. La gràcia no és tant en els tuits, sinó en l’eina que els selecciona i que confegeix un video de l’any, a partir de l’activitat de l’usuari en les xarxes socials. Podeu visitar-la a

https://www.vizify.com/miquel-pueyo/twitter-video

Share Button